dimarts, 28 de setembre del 2010

Últim dia per les Galàpagos

Avui és el meu últim dia per les Illes Galàpagos i pel continent americà. Ha estat un dia tranquil, relaxant... he aprofitat per passejar per les llargues platges de sorra blanca, contemplar el vol dels seus ocells i el caminar lent de les seves tortugues. Aquest vespre m'espera la motxilla i demà l'avió per creuar novament l'oceà. Aquesta vegada el vol serà cap a casa, cap a terres catalanes deixant endarrera un continent, 4 paísos, una terra, una gent... Han estat 210 dies, 24 setmanes, 6 mesos... per alguns pot semblar molt, per a altres molt poc... jo només ser que al llarg d'aquest viatge he tingut l'oportunitat no només d'enriquir-me com a persona i ampliar els meus coneixements en quan a història, geografia, política, religió, art, arquitectura, gastronomia, ciències socials, botànica, idiomes... sinó que m'he cultivat com a persona i lo més important, m'he humanitzat un xic més. Aquí deixo bons amics, grans aventures i molts moments... grans records que m'emportaré demà amb la motxilla posant punt i final a aquest primer capítol per terres americanes. Però la història CONTINUARÀ...
...
Hoy és mi último día por las Islas Galápagos y por el continente americano. Ha sido un día tranquilo, relajante... he aprovechado para pasear por sus largas playas de arena blanca, contemplar el vuelo de sus aves y el andar lento de sus tortugas. Esta noche me espera la mochila y mañana el avión para cruzar nuevamente el océano. Esta vez el vuelo será hacia mi hogar, hacia tierras catalanas dejando atrás un continente, 4 países, una tierra, una gente... Han sido 210 días, 24 semanas, 6 meses... para algunos puede parecer mucho, para otros muy poco... yo sólo sé que a lo largo de este viaje he tenido la oportunidad no solamente de enriquecerme como persona y amplicar mis conocimientos en cuanto a historia, geografía, política, religión, arte, arquitectura, gastronomía, ciencias sociales, botánica, idiomas... sino que me he cultivado como persona y lo más importante, me he humanizado un poquito más. Aquí dejo buenos amigos, grandes aventuras y muchos momentos... grandes recuerdos que me llevaré mañana con la mochila poniendo punto y final a este primer episodio por tierras americanas. Pero la historia CONTINUARÁ...