dimecres, 6 d’octubre del 2010

Tancant un capítol

23 setmanes... 121 dies... 4 països... 47.300km...
100 pobles i ciutats... 3.200 fotos...
"Este vagar sin rumbo por nuestra mayúscula América
me ha cambiado más de lo que creí" (Ernesto Guevara)

Gràcies a tots els que m'heu acompanyat durant aquesta aventura!
GRÀCIES a la meva família, per estar sempre al meu costat!
A tots, simplement GRÀCIES!

23 setmanas... 121 días... 4 países... 47.300km...
100 pueblos y ciudades... 3.200 fotos...
"Este vagar sin rumbo por nuestra mayúscula América
me ha cambiado más de lo que creí" (Ernesto Guevara)

Gracias a todos los que me habéis acompañado durante
esta aventura! GRACIAS a mi familia, por estar siempre a mi lado!
A todos, simplemente GRACIAS!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Coming back...

Diuen que hi ha persones que neixen amb una flor al cul! En el meu cas no sé si ha estat una flor, un cactus o un florero, però la qüestió és que he volat sense incidents, arribant a terres catalanes el dia previst, esquivant una vaga general de treballadors i deixant enrera un intent de cop d'estat sobre el Govern de la República d'Equador. Vaig iniciar el meu retorn des d'Equador el dimecres 29 de setembre amb Ibèria i mentre volava alguns dels treballadors d'aquesta companyia feien vaga però en un altre contintent! I l'endemà, dia 30, mentre aterrava a Madrid, es tancanven les fronteres d'Equador! Amb flor o sense flor, la veritat és que he tingut molta sort!

Dicen que hay personas que nacen con una flor en el culo! En relación a mi, no sé si ha sido una flor, un cactus o un florero, pero la cuestión es que he volado sin incidentes, llegando a tierras catalanas el día previsto, esquivando una huelga general de trabajadores y dejando atrás un intento de golpe de estado sobre el Gobierno de la República de Ecuador. Inicié mi retorno desde Ecuador el miércoles 29 de septiembre con Iberia y mientras volaba, algunos de los trabajadores de esta compañía estaban en huelga pero en otro continente! Y la mañana siguiente, día 30, mientras aterrizaba en Madrid, se cerraban las fronteresa en Ecuador! Con flor o sin flor, la verdad es que he tenido mucha suerte!

dimarts, 28 de setembre del 2010

Últim dia per les Galàpagos

Avui és el meu últim dia per les Illes Galàpagos i pel continent americà. Ha estat un dia tranquil, relaxant... he aprofitat per passejar per les llargues platges de sorra blanca, contemplar el vol dels seus ocells i el caminar lent de les seves tortugues. Aquest vespre m'espera la motxilla i demà l'avió per creuar novament l'oceà. Aquesta vegada el vol serà cap a casa, cap a terres catalanes deixant endarrera un continent, 4 paísos, una terra, una gent... Han estat 210 dies, 24 setmanes, 6 mesos... per alguns pot semblar molt, per a altres molt poc... jo només ser que al llarg d'aquest viatge he tingut l'oportunitat no només d'enriquir-me com a persona i ampliar els meus coneixements en quan a història, geografia, política, religió, art, arquitectura, gastronomia, ciències socials, botànica, idiomes... sinó que m'he cultivat com a persona i lo més important, m'he humanitzat un xic més. Aquí deixo bons amics, grans aventures i molts moments... grans records que m'emportaré demà amb la motxilla posant punt i final a aquest primer capítol per terres americanes. Però la història CONTINUARÀ...
...
Hoy és mi último día por las Islas Galápagos y por el continente americano. Ha sido un día tranquilo, relajante... he aprovechado para pasear por sus largas playas de arena blanca, contemplar el vuelo de sus aves y el andar lento de sus tortugas. Esta noche me espera la mochila y mañana el avión para cruzar nuevamente el océano. Esta vez el vuelo será hacia mi hogar, hacia tierras catalanas dejando atrás un continente, 4 países, una tierra, una gente... Han sido 210 días, 24 semanas, 6 meses... para algunos puede parecer mucho, para otros muy poco... yo sólo sé que a lo largo de este viaje he tenido la oportunidad no solamente de enriquecerme como persona y amplicar mis conocimientos en cuanto a historia, geografía, política, religión, arte, arquitectura, gastronomía, ciencias sociales, botánica, idiomas... sino que me he cultivado como persona y lo más importante, me he humanizado un poquito más. Aquí dejo buenos amigos, grandes aventuras y muchos momentos... grandes recuerdos que me llevaré mañana con la mochila poniendo punto y final a este primer episodio por tierras americanas. Pero la historia CONTINUARÁ...

dilluns, 27 de setembre del 2010

Nedant entre taurons

M'havia submergit ja 3 vegades a les fredes aigües de l'arxipèlag de Colon i tot i que havia vist meravelles els taurons es resistien. La tarda era ventosa, el temps no acompanyava i l'aigua estava molt freda però tot i la mandra de posar-me novament el vestit de neoprè mullat ja per la primera immersió d'aquell dia on la visibilitat havia sigut molt escassa, vaig decidir tornar-me a capbussar. No volia deixar escapar cap oportunitat, així que em vaig abrigar tant com vaig poder amb 7 milímetres de neoprè, gorro i guants... i a l'aigua s'ha dit! Al cap d'una estona d'estar bucejant per les fredes corrents de Floreana vam veure el primer tauró. Tots el seguíem amb la mirada i de cop i volta en veiem un altre... dos, no tres... aixeco el cap, en veig un altre i més enllà un cinquè, sis, set... fins a vuit taurons vaig comptar! Fou un moment màgic, nedant entre taurons, taurons Galàpagos i Tintoreras (el més convencional). I l'endemà, per acabar-ho de rematar, vam veure el tauró d'Aleta de Punta Blanca. Només en vam veure un, però per a mi fou un gran regal de cloenda del meu pas per les Illes Galàpagos!
...
Me había sumergido ya 3 veces en las frías aguas del arxipiélago de Colón y aunque había visto maravillas los tiburones se resistían. La tarde era fría, con viento y el agua estaba muy fría pero aunque me daba mucha pereza ponerme nuevamente el vestido de neopreno mojado ya por la primera immersión de aquél día donde la visibilidad había sido muy escasa, decidí volverme a zambullir. No quería dejar escapar ninguna oportunidad, así que me abrigué tanto como pude con 7 milímetros de neopreno, gorro y guantes... y al agua patos! Después de unos minutos de estar buceando por las frías aguas de Floreana vimos el primer tiburón. Todos lo seguíamos con la mirada y de repente vimos otro... dos, no tres... levanto la cabeza y veo otro y otro más, seis, siete... hasta ocho tiburones pude contar! Fue un momento mágico, nadando entre tiburones, tiburones Galápagos y Tintoreras (el más convenicional). Y el día siguiente, para rematar mi estadía, vimos el tiburón de Aleta de Punta Blanca. Sólo vimos uno, pero para mi fue un gran regalo de clausura de mi paso por las Islas Galápagos!

dissabte, 25 de setembre del 2010

Descobrint l'Oceà Pacífic

Al llarg d’aquest viatge són diverses les vegades que m’he submergit en les aigües del l’Oceà Pacífic, però aquesta és la primera vegada que ho faig amb un vestit de neoprè, un jaquet, un regulador, una botella d’aire comprimit i un formigueix a l’estómac per la nova expèriencia que tinc al davant! Després d’una horeta navegant mar endins arribem a la Illa de Gordon, on tenim previst fer-hi dues immersions. El guía ens fa el breafing de com será la immersió, la profunditat en la que ens morue’m, les corrents que ens trobarem… i també repassem les senyals subaquàtiques dels animals que podem veure. I amb la cámara a la mà… un, dos, tres… i ens llençem a l’aigua amb la necessitat inmediata de submergir-nos uns metres per evitar el va i bé de les ones. Els primers segons els dedico a mi, a revisar el meu equip, a buscar la flotabilitat neutre i a controlar els batecs del meu cor que estava accelerat amb tantes novetats! I amb la situació controlada busco al meu company i a la resta del grup per començar a descobrir el fons marí de Gordon. L’aigua era freda i les corrents força intenses, però els meus ulls no paraven d’anar d’una banda a l’altra, intentant absorvir tota aquella immensitat. De tan en tan girava 360º per poder divisar tots els angles i no perdre’m cap detall. Aquell primer dia, tot i passar fred, fou magnífic. És cert que no vaig veure cap tauró, però la gran quantitat i varietat d’espècies marines que nedaven al nostre voltant fou impressionant. I de records i imatges, moltes: tortugues, mantes, foques, grans bancs de barracudes i un Mola Mola, que com diu el seu nom, mola i molt! Realment era com està dins d’un aquari, un aquari immens ple de vida!
...
A lo largo de este viaje, son varias las veces que me he sumergido en las aguas del Océano Pacífico, pero esta es la primera vez que lo hago con un vestido de neopreno, un jaquet, un regulador, una botella de aire comprimido y un cosquilleo en el estómago por la nueva experiencia que tengo delante de mi! Después de una hora navegando mar a dentro llegamos a la Isla de Gordon, donde tenemos previsto realizar dos inmersiones. El guía hace el breafing de cómo será la inmersión, la profundidad en la que nos moveremos, las corrientes que nos encontraremos… y también repasamos las señales subacuáticas de los animales que podemos ver. Y con la cámara en mano… uno, dos, tres… y nos lanzamos al agua con la necesidad inmediata de sumergir-nos unos metros para evitar el va y ven de las olas. Los primeros segundos los dedico a mi, a revisar mi equipo, a buscar la flotabilidad neutra y a controlar los latidos de mi corazón que estaba acelerado con tantas novedades! Y con la situación controlada busco a mi compañero y al resto del grupo para empezar a descubrir el fondo marino de Gordon. El agua era fría y las corrientes bastante intensas, pero mis ojos no cesaban, inquietos iban de un lado hacia el otro, intentando absorber toda aquella inmensidad. De vez en cuando giraba 360º para poder divisar todos los ángulos y no perderme ningún detalle. Aquel primer día, aunque pasé un poco de frío, fue grandioso. Es cierto que no vi ningún tiburón, pero la gran cantidad y variedad de especies marinas que nadaban alrededor nuestro fue impresionante. Y de recuerdos e imágenes, muchas: tortugas, mantas, lobos marinos, grandes bancos de barracudas y un Mola Mola, que como dice su nombre, mola y mucho! Realmente era como estar dentro de un acuario, un acuario inmenso lleno de vida!

dijous, 23 de setembre del 2010

De creuer per l'Arxipèlag Colon

Vaig anar a les Galàpagos o arxipèlag Colon, amb la intenció de no fer cap creuer. Volia visitar les illes pel meu compte sense formar part de cap grup nombrós de “gringos”, però just aterrar a l’aeroport de Baltra, el representant d’una agència de viatges, el Freddy, em va comentar que li havien fallat dos passatgers d’un petit veler i si volia, podía embarcar-me en aquell mateix moment. Vaig avasallar-lo a preguntes: ruta, itinerari, material, àpats, característiques del veler, tripulació, número de passatgers, procedència… i el preu, molt important! Em va oferir 4 dies de creuer i 5 a la illa de Santa Cruz, amb 6 immersions i dues rutes per la illa, amb allotjament, transport i àpats inclosos. Tot per 1.000 dòlars. Vaig fer els meus càlculs i vaig veure que l’oferta era bona, així que sense mirar res més ni comparar preus, vaig acceptar el seu tracte i en qüestió de minuts ja estava instal·lada a l’habitació número 7 de l’Angelique, un petit veler que ens va portà fins a Genoveva, passant per la Illa de Bartolomé i Santiago abans de retornar a Santa Cruz. Foren 4 dies molt intensos. Cada matí ens llevàvem d’hora per desembarcar en una illa i recórrer els seus senders contemplant la seva gran biodiversitat d’aus i espècies animals per després fer snorkel i contemplar el fons marí. Aquest fou el ritual de cada matí i de cada tarda. Un ritual que cada dia em portava noves imatges, noves espècies, nous indrets, nous paisatges… un món totalment nou per a mi!
...
Fuí a las Galápagos o arxipélago Colon, con la intención de no realizar ningún crucero. Quería visitar las islas por mí misma, sin formar parte de ningún grupo numeroso de “gringos”, pero justo aterrar en el aeropuerto de Baltra, Freddy (el representante de una agencia de viajes), me comentó que le habían fallado dos pasajeros de un pequeño velero y si quería, podía embarcar en ese mismo instante. Lo acribillé a pregunta: ruta, itinerario, material, comidas, características del velero, tripulación, número de pasajeros, procedencia… y el precio, muy importante! Me ofreció 4 días de crucero y 5 en la isla de Santa Cruz con 6 immersiones y dos rutas por la isla, con alojamiento, transporte y comidas incluidas. Todo por 1.000 dólares. Hice mis cálculos y consideré que la oferta era buena, así que sin mirar nada más ni comparar precios, acepté y cerré el trato con él. Y en unos minutos me encontraba ya instalada en la habitación número 7 del Angelique, un pequeño velero que nos llevó hasta Genoveva, pasando por la Isla de Bartolomé y Santiago antes de retonrnar a Santa Cruz. Fueron 4 días muy intensos. Cada mañana nos levantábamos temprano para desembarcar en una isla y recorrer sus senderos, contemplando su gran biodiversidad de aves y especies animales para posteriormente hacer snorkel y contemplar el fondo marino. Este fue el ritual de cada mañana y de cada tarde. Un ritual que cada día me regalaba nuevas imágenes, nuevas especies, nuevos lugares, nuevos paisajes… un mundo totalmente nuevo para mi!

Aterrant a les Galàpagos

Les illes Galàpagos estan situades en mig de l’oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Aquest arxipèlag està compost per 13 illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. El seu origen s’explica per la teoria del “punt calent”, infiltracions de magma cap a la part superior que arriben a trencar la superfície de la placa i surten a l'aigua. Aquestes infiltracions creen els cons volcànics que posteriorment són arrossegats cap a l'est pel moviment de la placa de Nazca. Per aquesta raó les illes situades més a l'est (Santa Fe, Floreana, amb 5 milions d'anys) són més velles que les situades a l'oest (Isabela, 1 milió d'anys). Concretament el punt calent està situat sota les illes Isabela i Fernandina. En relació als corrents marins, les illes es troben just en el punt en què conflueixen el gran corrent fred de Humboldt que prové del sud, i el corrent calent del Niño, que prové del nord. Quan el corrent de Humboldt xoca amb El Niño formen el corrent Sud-equatorial en direcció oest, que provoca que les Galàpagos no tinguin un clima excessivament calorós tot i estar en una zona equatorial. Al llarg dels anys, aquest arxipèlag s'ha fet famós per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi féu Charles Darwin. L’any 1959 les illes Galàpagos foren declarares parc nacional, protegint el 97,5% de la superfície terrestre de l’arxipèlag. Al 1986 la zona marina fou declarada reserva marina i al 1978 la UNESCO va incloure-les en la llista del Patrimoni de la Humanitat Actualment només 5 d'aquestes illes estan ocupades per assentaments humans i jo estic en una d'elles!
......
Las islas Galápagos están situadas en medio del océano Pacífico, a unos 1.000 km de la costa ecuatoriana. Este arxipélago está compuesto por 13 islas de naturaleza volcànica y multitud de pequeños islotes. Su orígen se define con la teoría del “punto caliente”, infiltraciones de magma hacia la parte superior que llegan a romper la superficie de la placa y salen del agua. Estas inflitraciones crean nuevos conos volcánicos que posteriormente son arrastrados hacia el este por el movimiento de la placa de Nazca. Por esta razón las islas situadas más al este (Santa Fe, Floreana, con 5 millones de años) son más viejas que las situadas al oeste (Isabela, 1 millón de años). Concretamente el punto caliente está situado debajo de las islas Isabela y Fernandina. En relación a las corrientes marinas, las islas se encuentran justo en el punto en que confluyen la gran corriente fría de Humboldt, que proviene del sud, y la corriente caliente del Niño, que proviene del norte. Cuando la corriente de Humboldt choca con El Niño forman la corriente Sud-ecuatorial en dirección oeste, que p rovoca que las Galápagos no tengan un clima excesivamente caluroso aunque estén en una zona ecuatorial. Con los años, estas islas se han hecho famosas por su gran riqueza biológica, con un número considerable de especies endémicas, y por la estadía que hizo Charles Darwin. El año 1959 fueron declaradas parque nacional, protegiendo el 97,5% de la superficie terrestre del arixpélago. En el 1986 la zona marina fue declarada reserva marina y en el 1978 la UNESCO incluyó las Galápagos en la lista del Patrimonio de la Humanidad. Actualmente sólo 5 de estas islas están ocupadas con asentamientos humanos y yo estoy en una de ellas!

diumenge, 19 de setembre del 2010

De ruta cap a l'aeroport

Avui deixo la ciutat de Baños per anar novament a Quito, concretament a l'aeroport Mariscal Sucre, on demà al matí m'espera un vol direcció a les illes GALÀPAGOS!!! Avui serà dia de busos. 4 horetes fins a la capital equatoriana i una altra fins l'aeroport, on avui hi faré nit per demà volar cap a la terra de DARWIN!!!
...
Hoy dejo la ciudad de Baños para ir nuevamente a Quito, concretamente al aeropuerto Mariscal Sucre, donde mañana por la mañana teno un vuelo con dirección a las islas GALÁPAGOS!!! Hoy será un día de buses. 4 horitas hasta la capital ecuatoriana y otra más hasta el aeropuerto, donde pasaré la noche para mañana volar hacia la tierra de DARWIN!!!

dissabte, 18 de setembre del 2010

Caminant per Baños

Baños de Agua Santa Cascadas de Río Chico és el nom d’una ciutat situada als peus del volcà Tungurahua i a llindar de la selva equatoriana. Aquest municipi també és conegut com “La Puerta del Dorado” o “El pedacito de cielo” pel seu privilegiat entorn amb innumerables cascades. Al llarg dels meus dos dies per Baños m’he recorregut gran part dels seus senders i caminets que voregen aquesta ciutat de 15.000 habitants, amb sol pel matí i pluja per la tarda, gaudint d’unes vistes espectaculars! Cal dir però, que no només es poden fer caminadetes per Baños, sinó que també es poden fer excursions a cavall, en bicicleta, ràfting, caiac… en fi, que el ventall d’activitats és molt i molt llarg! Avui, per sopresa meva, hi havia carreres de cotxes pels carrers de la ciutat! Ahir van fer els entrenaments i avui hi hagut la competició, que he pogut seguir en viu i en directe tot conversant amb la gent del poble i un madrileny mig americà! I en relació a la seva economia, el 90% de la població viu del turisme, però també hi ha una part que viu de l’agricultura, concretament de la canya de sucre. I és molt curiós veure pels carrers i mercats com treballen aquest producte, n’extreuen el seu suc, en fan dolços i altres queviures.
...
Baños de Agua Santa Cascadas de Río Chico es el nombre de una ciudad ubicada a los pies del volcán Tungurahua y a tocar de la selva ecuatoriana. Este municipio también es conocido como “La Puerta del Dorado” o “El pedacito de cielo” por su privilegiado entorno con innumerables cascadas. A lo largo de mis dos días por Baños he recorrido gran parte de sus caminos y senderos que rodean esta ciudad de 15.000 habitantes, con sol por la mañana y lluvia por la tarde, disfrutando de unas vistas espectaculares! También hay que decir pero, que en Baños no solamente se puede andar, también se pueden realizar excursiones en bicicleta o en caballo, hacer ráfting, caiac… en fin, que el abanico de actividades es muy y muy amplio! Hoy, por sorpresa mía, había carreras de coches por las calles de la ciudad! Ayer tuvieron lugar los entrenamientos y hoy la competición, que he podido seguir en vivo y en directo, conversando con la gente local y un madrileño medio americano! Y en relación a su economía, el 90% de la población vive del turismo, pero también hay una parte que vive de la agricultura, concretamente de la caña de azúcar. Y es muy curioso ver en las calles y los mercados como trabajan este producto, sacan su jugo, elaboran dulces y otros alimentos.

divendres, 17 de setembre del 2010

Quilota, molt més que un llac

El volcà Quilotoa (3.900 msnm), localitzat a la província de Cotopaxi, Parròquia de Zumbahua, forma part de la Reserva Ecològica Los Iliniza. És el segon volcà més actiu de la cordillera occidental i està constituït per una caldera circular d’uns 3 km de diàmetre que conté un llac d’aigües mineralitzades amb gas carbònic barrejat amb hidrògen sulforós, no apte pel consum humà i que li dóna un color verd blavós o groguenc segons l’època de l’any. La llegenda diu que temps enrera vivía a la superficie del llac un déu molt ferotge i violent anomenat Quilotoa, considerat el rei de tots els volcans, i que en repetides ocasions s’enfrentava a grans i destructives batalles contra el déu que residía sota la superficie del llac, el déu Toachi, el qual odiava al seu enemic perquè podía reflexar el cel en el mirall que formaven les aigües de l’estany. La creència popular va deixar palès en el passat, nombroses batalles de foc entre els dos déus, les quals foren tan explosives que al segle XVIII provocaren destructives erupcions. Tanmateix, els que avui dia hem tingut l’oportunitat de visitar aquest fantàstic llac, podem constatar que el cel segueix reflexant-se dia rera dia en les aigües acumulades dins d’aquest cràter enclavat en la reserva ecològica dels Ilinizas.
...
El Volcán Quilotoa (3.900 msnm), localizado en la Provincia de Cotopaxi, Parroquia de Zumbahua, forma parte de la Reserva Ecológica Los Iliniza. Es el segundo volcán más activo de la cordillera occidental y está constituido por una caldera circular de unos 3km de diámetro que contiene una laguna de aguas mineralizadas con gas carbónico mezclado con hidrógeno sulfuroso, no apto para el consumo humano y que le dan un color verde azulado o amarillento según la época del año. La leyenda cuenta que hace un tiempo vivía en la superficie de la laguna un dios muy bravo y violento llamado Quilotoa, considerado el rey de todos los volcanes, y que en repetidas ocasiones se enfrentaba en destructivas batallas con el dios que residía bajo la superficie de la laguna, llamado Toachi, quien odiaba a su enemigo porque reflejaba el cielo en el espejo formado por las aguas del estanque. La creencia popular dejó en el pasado las llameantes peleas de fuego entre ambos dioses, que eran tan explosivas que en el siglo XVIII provocaron destructivas erupciones, sin embargo, quienes hoy por hoy hemos tenido la oportunidad de visitar la laguna, podemos constatar el cielo permanece reflejado día tras día en las aguas acumuladas dentro de este cráter enclavado en la reserva ecológica de Los Ilinizas.

dijous, 16 de setembre del 2010

Cotopaxi, un volcà que enamora

El Cotopaxi és un volcà d'Equador que amb els seus 5.897 metres és el segon més alt d'aquest país (presidit pel Chimborazo) i un dels més actius del món. Però tot i la seva fúria, és un volcà que enamora. Realment, verue'l adormit, amb la seva magestuositat i forma perfecte rodejat d'una naturalesa salvatge no té preu! Però no em vaig conformar en gaudir-lo a distància, volia tocar-lo, sentir-lo... així que el segon dia d'estar per la reserva natural aclimatada novament a l'alçada, vaig decidir intentar fer el cim! Bé, lo del cim és algo relatiu, ja que no disposava de material tècnic, així que m'havia de conformar en pujar fins al peu del seu glaciar, a 5.200m. I així ho vaig fer, després d'uns 30' de caminar muntanya amunt, amb molt poca visibilitat i un vent de mil dimonis, vaig arribar al refugi del Cotopaxi, a 4.810m. Allí vaig carregar piles amb una xocolata ben calentona per després sortir novament a la intempèrie i seguir avançant els 800m que em quedaven però amb 400 de desnivell! 40 minuts més i el somni es va fer realitat. Estava trepitjant el glaciar del Cotopaxi! La visibilitat no era molt bona, però el moment fou genial i l'esforç va merèixer la pena! A la baixada vaig tenir l'oportunitat de llogar una bicicleta per poder retornar a l'hostal i així ho vaig fer... vaig desfer part del camí a peu i la resta, pedalant damunt d'una bici, sentint l'aire fred a la meva cara mentre assaboria els colors i les olors d'aquella naturalesa tan salvatge.
...
El Cotopaxi es un volcán de Ecuador que con sus 5.897 metros es el segundo más alto de este país (precedido por el Chimborazo) y uno de los más activos del mundo. Y aunque es un volcán muy furioso, también enamora. Realmente verlo adormilado, con su magestuosidad y forma perfecta rodeado de una naturaleza salvaje no tiene precio! Pero no me conformé con disfrutarlo en la distancia, quería tocarlo, sentirlo... así que el segundo día de estar por la reserva natural aclimatada nuevamente a la altura, decidí intentar subirlo! Bueno, eso de subir a su cima es algo relativo, ya que no disponía de material técnico, así que me tuve que conformar en subir hasta el pie de su glaciar, a 5.200m. I así lo hice, después de unos 30' de andar por su lomo, con muy poca visibilitat y un viento de mil demonios, llegué al refugio del Cotopaxi, a 4.810m. Allí cargué pilas con un xocolate bien calentito para salir nuevamente a la intemperie y seguir avanzando los 800m que me quedaban pero con 400 de desnivel! 40 minutos más y el sueño se hizo realitad. Estaba pisando el glaciar del Cotopaxi! La visibilitat no era muy buena, pero el momento fue genial y el esfuerzo mereció la pena! En la bajada tuve la oportunidad de alquilar una bicicleta para regresar al hostal y así lo hice... deshaciendo parte del camino andando y el resto, pedaleando encima de una bici, sintiendo el aire frío en mi cara mientras saboreaba los colores y los olores de aquella naturaleza tan salvaje.

Secret Garden

Secret Garden és el nom d'un hostal semblant a una casa de pagès amb el seu hortet i animals de granja, situat enmig del tot i del res, enmig de tota una exhuberant natura, amb camps de conreus, animals salvatges, muntanyes, volcans, llacs, cascades... però sense electricitat, sense internet, sense televisió, sense telèfon, sense cases veïnes, sense cotxes ni supermercats... tot un paradís per als nostres sentits però lluny de la societat! La meva habitació era una caseta de fusta amb 4 lliteres, amb una estufa de llenya al mig, unes quantes espelmes i unes grans finestres amb vistes al Cotopaxi, un dels volcans més actius i de forma més perfecte de l'Equador. En aquest jardí secret hi vaig romandre 3 dies, 3 dies de pur contacte amb la natura aïllats de la resta del món...3 dies en què vaig gaudir del tot sense trobar a faltar el res...
...
Secret Garden es el nombre de un hostal parecido a una masía con su huerto, sus animales de granja, ubicado en medio del todo y de la nada, en medio de toda una exhuberante naturaleza, con campos de conreo, animales salvajes, montañas, volcanes, lagos, cataratas... pero sin electricidad, sin internet, sin televisión, sin teléfon, sin casas vecinas, sin coches ni supermercados... todo un paraiso para nuestros sentidos pero lejos de la sociedad! Mi habitación era una casita de madera con 4 literas, con una estufa de leña al medio, unas cuantas velas y unas grandes ventanas con vistas al Cotopaxi, uno de los volcanes más activos y de forma más perfecta del Ecuador. En este jardín secreto estuve hospedada 3 días, 3 días de puro contacto con la naturaleza, aislados de la resta del mundo... 3 días en que disfruté del todo sin hechar de menos la nada...

dissabte, 11 de setembre del 2010

Otávalo, ciutat de colors

Otávalo és coneguda com la capital intercultural de l'Equador. És un poble milenari d'un 90.000 habitants i actualment hi conviuen mestizos, indis Kichwas (otavalos i cayambes) i africans. Tot el poble és un gran mercat, un mercat principalment textil on m'hi vaig comprar una hamaca... :o) Però realment hi trobes de tot: carn, peix, verdures, pa, cereals, llegums... per cert, aquí a la verdura li diuen llegums! Cal anar en compte per evitar confusions! Vaig passar tot el matí passejant pels seus carrers, uns carrers plens de vida i de colors, observant la seva gent, les seves costums, els seus vestits... un poble realment amb molt d'encant! I al migdia ja em vaig retirar. El cel amenaçava pluja i m'esperaven dues hores de bus fins a Quito més 1 hora per creuar la ciutat fins al barri de San Blas que és on estic allotjada. I sort de marxar, vaig fer just! Mentre creuava la plaça de San Blas cap a l'hostal ja van començar a caure les primeres gotes del que posteriorment seria una gran tormenta amb llamps, trons i molta aigua! Així que un matí de mercat per Otávalo i una tarda de pluja per Quito!
...
Otávalo es conocida como la capital intercultural de Ecuador. Es un pueblo milenario de unos 90.000 habitantes y actualmente conviven en él mestizos, indios Kichwas (otavalos y cayambes) y africaons. Todo el pueblo es un gran mercado, un mercado principalmente textil donde me compré una hamaca... :o) Pero realmente quí encuenras de todo: carne, pescado, verdures, fruta, cereales, legumbres... por cierto, aquí a las verduras le llaman legumbres! Hay que vigilar para evitar posibles confusiones! Pasé toda la mañana paseando por sus calles,unas calles llenas de vida y de colores, observando su gente, sus costumbres, sus vestidos... un pueblo realmente con mucho encanto! Y al medio día me retiré. El cielo amenazaba lluvia y me esperavan dos horas de bus hasta Quito más 1 hora para cruzar la ciudad hasta el barrio de San Blas que es donde estoy hospedada. Y por suerte me fuí, ya que mientras cruzaba la plaza de San Blas hacia el hostal empezaron a caer las primeras gotas de lo que posteriormente fue una gran tormenta con relámpagos, truenos y mucha agua! Así que una mañana de mercado por Otávalo y una tarde de lluvia por Quito!

dijous, 9 de setembre del 2010

Quito


Creia que Quito m'estressaria per ser una gran ciutat, una ciutat de més de 2 milions d'habitants. Però realment no ha estat així, tot el contrari, és una ciutat neta, ordenada, amb moltes zones verdes, un centre històric molt ben cuidat i unes vistes extraordiàries. San Francisco de Quito o simplement Quito, és la capital de la República d'Equador i està ubicada enmig de les dues cordilleres andines, l'oriental i l'occidental, quedant rodejada per extenses muntanyes volcàniques que li donen un aire molt encantador. Al llarg del meu primer dia per Quito amb la Nora, vam recórrer tota la ciutat vella visitant el centre històric més ben preservat de tota Amèrica amb 130 edificis monumentals (amb gran diversitat d'art pictòric i escultòric principalment de caràcter religiós) i més de 5.000 immobles registrats com a béns patrimonials, a més de passejar per la Alameda i altres parcs veient el "panecillo" (és un turonet en forma de pa amb la imatge d'una verge amb ales coneguda com la Madonna Alada). El segon dia vistiràrem la ciutat nova, els barris de Mariscal i Sucre a més de pujar amb el telefèric fins a la Cruz Loma, des d'on es divisen els 352 km2 d'aquesta extensa ciutat, vorejada d'immensos volcans com el Cotopaxi, el Pichincha, l'Antisana, l'Ininiza o el Chimborazo entre altres. Realment una ciutat encantadora amb unes vistes d'ocell espectaculars!

...
Creía que Quito me estresaría por ser una gran ciudad, una ciudad de más de 2 millones de habitantes. Pero realmente no ha sido así, al contrario, es una ciudad límpia, ordenada, con muchas zonas verdes, un centro hitórico muy bien cuidado y unas vistas estraordinarias. San Francisco de Quito o simplemente Quito, es la capital de la República de Ecuador i está ubicada en medio de las dos cordilleras andinas, la oriental y la ocidental, quedando rodeada por extensas montañas volcánicas que le dan un aire muy encantador. A lo largo de mi primer día por Quito con Nora, recorrimos toda la ciudad vieja visitando el centre histórico más bien preservado de toda América con 130 edificios monumentales (con gran diversidad de arte pictórico y escultórico principalmente de carácter religioso) y más de 5.000 inmuebles registrados como bienes patrimoniales, además de pasear por la Alameda y otros parques divisando el "panecillo" (en una pequeña colina en forma de pan con la imagen de una virgen con alas conocida como la Madonna Alada). El segundo día visitamos la ciudad nueva, los barrios de Mariscal y Sucre a demás de subir con el teleférico hasta Cruz Loma, donde se pueden contemplar los 352 km2 de esta extensa ciudad, rodeada de inmesos volcanes como el Cotopaxi, el Pichincha, el Antisana, el Ininiza o el Chimborazo entre otros. Realment una ciudad encantadora con unas vistas de pájaro espectaculares!

dimecres, 8 de setembre del 2010

Dient adéu a la costa equatoriana

Després de 4 dies per la reserva Natural de Machalilla, veient ballenes, visitant la Isla de la Plata, la platja de los Frailes i la comunitat d'Agua Blanca, aquest vespre m'esperen 8 hores de bus cap a Quito deixant el litoral equatorià i endinsar-me novament en una gran urbe... uffff... ja m'estresso només de pensar-hi!!! Tanmateix, a Quito espero poder solventar els problemes amb la meva càmara de fotos, la qual no sé perquè no em deixa descarregar les imatges capturades i sincerament, em fa molta ràbia!!!
...
Después de 4 días por la reserva Natural de Machalilla, viendo ballenas, visitando la Isla de la Plata, la playa de los Frailes y la comunidad de Agua Blanca, esta noche me esperan 8 horas de bus hacia Quito, dejando el litoral ecuatoriano y entrando nuevamente en una gran urbe... ufff... ya me estreso sólo en pensar en ello!!! Sinembargo, a Quito espero poder solucionar los problemas con mi cámara de fotos, la cual no sé porqué no me deja descargar las imágenes fotografiadas y sinceramente, me da mucha rabia!!!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Agua Blanca

Agua Blanca és l'agrupació urbana prehistòrica més antiga i millor conservada de l'Equador. Fou a mitjans de la dècada dels anys 80, quan un arqueòleg irlandès i uns pobladors de la zona van començar a buscar sota la terra. Amb molt de compte i grans dosis de paciència van recontruïr peces, desenterrat joies i tombes… descobrint el seu passat, la seva història. Actualment se sap que Agua Blanca fou el centre administratiu i cerimonial dels mantenys, poble de navegants que comercialitzaven tèxtils, metalls i conxes marines amb altres cultures i poblats situats a les costes del Pacífic, entre els territoris de Mèxic i Xile. La Conxa Spondylus (que treien del fons del mar) fou la seva primera moneda i tot i que aquest poble mai fou dominat pels inques sí ho fou pels espanyols, els quals trencaren la seva armonia portant malalties i treballs forçats. Actualment en aquest poblat hi resideixen unes 80 famílies (300 persones) i tot i que han perdut la llengua dels seus antepassat, saben que en el curs de la història foren un poble important i ara, amb els nous descobriments, el petit museu que han creat i el llac natural d’aigua sulforosa on hom s’hi pot banyar i fer-se una neteja de cutis amb el fang, volen potenciar novament la zona i donar-li l’egemonia i l’esplendor del seu passat. A Agua Blanca també vaig anar-hi en bici, amb la Maria i la Nora. 10km pedalant per després visitar el museu, recórrer el poble i banyar-nos en les aigües sulforoses de la llacuna i fer-nes un piling corporal amb fang natural. Tot per 5$! I com que ja he solventat els problemes amb la càmara, ara ja puc penjar fotos en aquest post, OLÉ!!!
...

Agua Blanca es la agrupación urbana prehistórica más antigua y mejor conservada de Ecuador. Fue a mediados de la década de los años 80, cuando un arqueólogo irlandés y unos pobladores de la zona empezaron a buscar debajo de la tierra. Con mucho cuidado y grandes dosis de paciencia reconstruyeron piezas, desenterraron joyas y tumbas… descubriendo su pasado, su historia. Actualmente se sabe que Agua Blanca fue el centro administrativo y ceremonial de los manteños, pueblo de navegantes que comercializaban textiles, metales y conchas marinas con otras culturas y poblados situados a la costa del Pacífico, entre los territorios de México y Chile. La Concha Spondylus (que sacaban del fondo del mar) fue su primera moneda y aunque este poblado nunca fue dominado por los Incas sí lo fue por los españoles, los cuales rompieron su armonía tranyendo enfermedades y trabajos forzados. Actualmente en este poblado residen unas 80 famílias (300 personas) y aunque han perdido la lengua de sus antepasados, saben que en el curso de la historia fueron un gran poblado y ahora con los nuevos descubrimientos, el pequeño museo que han creado y el lago natural de agua de azufre donde todo el mundo puede bañarse y hacerse una limpieza de cutis con su barro, quieren potenciar nuevamente la zona y darle la hegemonía y el resplandor que tuvo en su pasado.
A Agua Blanca también fuí en bicicleta, con María y Nora. 10 km pedaleando para luego visitar el museo, recorrer el pueblo y bañarnos en las aguas sulforosas de la laguna y hacernos un piling corporal con barro natural. Todo por 5$! Y como ya he solucionado los problemas de mi cámara, ya puedo subir fotos en este post, OLÉ!!!

dilluns, 6 de setembre del 2010

En bici cap a la platja de los frailes

La platja de los Frailes és considerada la millor platja en estat natural de l'Equador i la quarta millor de Sud Amèrica, així que davant d'aquesta expectativa no vaig tenir més opció que visitar-la! Així doncs, amb la Maria, una noia madrilenya que vaig conèixer a l'hostal Sol Inn de Puerto López, vam decidir llogar un parell de bicicletes i pedalar els 10km que separen Puerto López de los Frailes. A quarts de 10h del matí arribàvem a la platja... una platja de sorra grisosa i aigües cristal·lines, sense algues, sense pedres, sense ningú... estàvem soles davant d'aquell espectacle de la natura!!! Sens dubte, això fou lo millor, el fet de tenir tota la platja per naltros soles, tot i que al cap d'una estona ja van començar arribar alguns turistes... I després d'uns quants banyets, unes passejadetes i un parell de castells a la sorra i una mica de solet, vam reempendre el nostre camí de retorn i just començar a pedalar novament... "pinxasuuuuu"... i allí estàvem naltros dues, amb les bicis, sense telèfon i sense recanvis... però per sort va aparèixer un home amb una moto taxi el qual es va oferir a portar-nos a Puerto López, a naltros i a les bicis! I no vam pas dir que no!!!
...
La playa de los Frailes es considerada la mejor playa en estado natural de Ecuador y la cuarta de Sud América, así que delante de esta expectativa no tuve más opción que visitarla! Así pués, con María, una chica madrileña que conocí al hostal Sol Inn de Puerto López, decidimos alquilar un par de bicicletas y pedalear los 10 km que separan Puerto López de los Frailes. Sobre las 9 y media más o menos de la mañana llegamos a la playa... una playa de arena grisácea y aguas cristalinas, sin algas, sin piedras, sin nadie... estábamos solas delante de este espectáculo de la naturaleza!!! Sin ninguna duda, eso fue lo mejor, el hecho de tener toda la playa para nosotras solas, aunque al cabo de unos instantes ya empezaron a llegar algunos turistas más. Y después de unos bañitos, unos paseos y un par de castillos en la arena y un poco de solecito, iniciamos el camino de regreso y justo empezamos a pedalear nuevamente.... "pinchaaaaazo" y allí estábamos nosotras dos, con las bicis, sin teléfono y sin recámbios... pero por suerte, apareció un hombre con una moto taxi que se ofreció a llevarnos a Puerto López, a nosotras y a la bicis! Y no dijimos que no!!!

diumenge, 5 de setembre del 2010

Illa de la Plata

A les 9h del matí del meu segon dia per Puerto López, després d'un bon esmorzar i un passeig per la platja, vaig pujar a una llanxa per anar mar endins, amb l'objectiu de visitar la Isla de la Plata! Una Illa que forma part de la reserva natural de Machalilla i que sincerament, em venia molt de gust conèixer per la seva biodiversitat! De camí cap a la illa, vaig poder divisar novament "ballenes jorobadas" i com que el dia anterior ja havia fet algunes fotos, em vaig dedicar simplement a contemplar-les.... I després de dues horetes navegant per l'Oceà Pacífic amb espectacle de salts de ballenes inclòs, vam desembarcar a l'Illa de la Plata per recórrer un senderó de 2 km i observar diferents espècies d'aus en el seu hàbitat natural. Durant els darrers anys, els treballadors de la reserva natural han fet un control molt exhaustiu dels turistes, no deixant-los entrar per lliure i evitant així que la gent molesti a les aus. D'aquesta manera han aconseguit que les aus no es vegin amenaçades per l'home i sincerament, no es mostren gens esquerpes davant la presència humana, tot el contrari, tu pots caminar arran d'elles que no s'immuten, ja que no se senten amenaçades i per tant segueixen fent la seva rutina diària i tu pots caminar a mig metre d'elles, fer-los fotos (això sí, sense flash) contemplar els seus rituals, etc... i en el meu passeig per aquesta illa vaig tenir la sort de veure "Piqueros de patas azules" i els "Piqueros de Nazca o Enmascarados". I per la tarda, després d'un dinar a bord de l'Amazing I, snorkel, més ben dit, simulacre de snorkel, ja que es van descuidar els tubs i les aletes, així que fou un banyet amb ulleres! I en relació a la Illa de la Plata, els habitants de la illa diuen que aquest nom es degut a què al segle XIV el pirata Francis Drake, amagava aquí els tresors que robava de les embarcacions espanyoles i segons les llegendes populars, aquest tresor mai fou recuperat en la seva totalitat i una part encara segueix amagat aquí, a la illa. Tanmateix, hi ha una segona teoria que deriva dels excrements de les aus, que són de color blanc i amb la intensa llum del sol donen la impressió de què les roques realment són de plata i per això rep aquest nom, l'Illa de la Plata. A partir d'aquí, cadascú que esculli la història que més li agradi! Jo em quedo amb les aus i l'snorkel!
...
A las 9h de la mañana de mi segundo día por Puerto López, después de un buen desayuno y un paseo por la playa, subí a un bote para ir mar adentro, con la finalidad de visitar la Isla de la Plata! Una Isla que forma parte de la reserva natural de Machalilla y que sinceramente, me apetecía mucho conocer por su gran biodiversidad! De camino hacia la isla, pude divisar nuevamente "ballenas jorobadas" y como el día anterior ya había hecho algunas fotos, me dediqué simplemente a contemplarlas... Y después de dos horas navegando por el Océano Pacífico con escpectáculo de saltos de ballenas incluido, desembarcamos en la Isla de la Plata para recorrer un camino de 2 km y observar las diferentes especies de aves en su hábitat natural. Durante los últimos años, los trabajadores de la reserva natural han hecho un control muy exhaustivo del turismo, no dejando entrar libremente a los turistas y evitando así que la gente moleste a las aves. De esta manera han conseguido que las aves no se sientan amenazadas por el hombre y sinceramente se muestran muy tranquilas ante la presencia humana, pudiendo andar cerca de ellas sin que se inmuten y sigan con sus que haceres diarios, permitiéndote andar entre ellas, sacarles fotos (eso sí, sin flash), contemplar sus rituales, etc. y en mi paseo por esta isla tuve la suerte de ver "Piqueros de patas azules" y "Piqueros de Nazca o Enmascarados". Y por la tarde, después de un almuerzo a bordo del Amazing I, snorkel, o mejor dicho, simulacro de snorkel, ya que se olvidaron los tubos y las aletas, así que solo fué un baño con gafas! Y en relación a la Isla de la Plata, los habitantes de la isla dicen que este nombre se debe a que en el siglo XIV el pirata Francis Drake, escondía aquí los tesoros que robaba de los galeones españoles y según las leyendas populares, este tesoro nunca fué recuperado íntegramente y una parte todavía sigue escondido aquí, en la isla. Sinembargo, hay otra teoría que deriva de los excrementos de las aves, que són de color blanco y con la intensa luz del sol dan la impresión de que las rocas són de plata y por eso recibe este nombre, Isla de la Plata. A partir de aquí, cada cual que escoja la historia que más le guste! Yo me quedo con las aves y el snorkel!

divendres, 3 de setembre del 2010

Reserva Natural Machalilla

Avui ha estat el meu primer dia per la reserva natural de Machalilla i just arribar-hi sortia un vaixell per fer avistament de ballenes i snorkel mar endins... tot per 15 dòlars!!! sóc persona fàcil de convèncer, així que he deixat la motxilla, posat el bikini i apalis, a navegar mar endins... ha estat tot un espectacle digne d'admirar! Primer he vist una ballena nedant en solitari... de cop i volta s'enfonsa, salta... i ufff... veure tot el cos d'un animal tan i tan gran fora de l'aigua és realment molt impressionant!!! Després ha desaparegut i al cap d'uns instants apareix una mare amb una cria passejant tranquil·lament pel costat del nostre vaixell, les quals ens han regalat un parell de salts simultanis! I de postres, tres ballenes que viatjaven juntes... Després d'una horeta de deleitar-nos contemplant les ballenes hem anat a fer snorkel en un illot que teníem a la vora. Ha estat la meva primera immersió a l'Oceà Pacífic, unes aigües realment molt càlides gràcies a les corrents del Niño i equipada amb el tub i les ulleres m'he capbussat veient corals blau turquesa, negres, grisos amb puntets blaus i fins i tot uns de vermells que semblaven ventoses, a més d'una estrella de mar de color blau elèctric i diversos peixos de mil colors!!! Aquest viatge cada dia em regala imatges sorprenents!!! I a l'abandonar el barco, m'he trobat uns pescadors que venien peix i entre 4 n'hem comprat un parell i amb una mica d'arròs, una ceba i quatre condiments més hem preparat un suquet que estava per xupar-s'hi els dits!!! Avui ha estat un dia de molt de peix...
...
Hoy ha sido mi primer día en la reserva natural de Machalilla y justo llegar partía un barco para hacer avistamiento de ballenas y snorkel mar adentro... todo por 15 dólares!!! soy persona fácil de convencer, así que he dejado la mochila, puesto mi bikini y ala, a navegar mar a dentro... ha sido todo un espectáculo digno de admirar!!! Primero he visto una ballena nadando en solitario... de repente se unde, salta... y ufff.... ver todo el cuerpo de un animal tan y tan grande fuera del agua es realmente muy impresionante!!! Luego ha desaparecido y al cabo de unos instantes, vemos una madre con su cría paseando tranquilamente alrededor de nuestro barco las cuales nos han regalado un par de saltos simultáneos!!! Y finalmente han aparecido tres ballenas que viajaban juntas... y después de deleitarnos contemplando las ballenas hemos ido ha hacer snorkel en un islote que teníamos cerca. Ha sido mi primera immersión al Océano Pacífico, unas aguas realmente muy cálidas gracias a la corriente del Niño y equipada con gafas y tubo me he submergido viendo corales azul turquesa, negros, grises con puntitos azules e incluso unos de rojos que parecían ventosas, a demás de ver una estrella de mar de color azul eléctrico y diversos pescados de mil colores!!! Este viaje cada día me regala imagenes más sorprendentes!!! Y al abandonar el barco me he cruzado con unos pescadores que vendían pescado y con 4 más hemos comprado un par y con un poco de arroz, una cebolla y algunos ingredientes más hemos preparado un aguadito que estaba para chuparse los dedos!!! Hoy ha sido un día de mucho pescado...

dijous, 2 de setembre del 2010

Caminant descalça per la platja

Avui, per primera vegada en aquest viatge he caminat descalça per la platja... la sensació és tan agradable. Fins ara tot i haver vist el mar en un parell d'ocasions, encara no havia tingut el plaer de submergir-mi i caminar per la sorra sentint el va i vé de les ones... Aquest matí he arribat a Libertad, un dels 3 pobles de pescadors artesanals de la província de Santa Elena d'Equador. Només arribar m'he instal·lat en un hostal a segona línia de mar amb bany privat i TV... Tot un luxe per 5 dòlars, després he dinat un peixet a la brasa amb una abundant amanida per 2 dòlars i per últim, gran i llarga caminada per la platja totalment gratis!!! En aquesta època de l'any aquí és hivern i no hi ha gaire turisme, per tant, gaire bé puc dir que tenia la platja per a mi sola... així que doble plaer... caminar per la platja, descalça i sense gent incordiant pel meu voltant. Tot el contrari, he pogut contemplar com els pescadors sortien de la mar, recollien les seves xarxes i les gavines sobrevolaven la zona buscant algun peix despistat per omplir els seus estómacs...
...

Hoy, por primera vez en este viaje he andado descalza por la playa... la sensación es tan agradable. Hasta el día de hoy, aunque sí que había visto el mar en un par de ocasiones, todavía no había podido submergirme en él y andar por la arena sintiendo el vaivén de las olas... Esta mañana he llegado a Libertad, uno de los 3 pueblos de pescadores artesanales de la provincia de Santa Elena de Ecuador. Justo llegar me he instalado en un hostal a segunda linia de mar con baño privado y TV... todo un lujo por 5 dólares, luego he almorzado pescado a la parrilla con una abundante ensalada por 2 dólares y finalmente, grande y larga paseada por la playa totalmente gratis!!! En esta época del año aquí es invierno y no hay demasiado turismo, por lo tanto, casi puedo decir que tenía la playa pra mi sola.. así que doble placer... andar por la playa, descalza y sin gente incordiando a mi alrededor. Al contrario, he podido contemplar como los pescadores salían del mar, recogían sus redes y las gabiotas sobrevolavan la zona en busca de algun pez despistado para llenar sus estómagos.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Reflexió política...

"El poder político no es una propiedad que se adquiere,
no és un fuero, no es un premio que la nación conceda:
es una carga honrosa y grave.
Es una confianza grande y terrible que lleva consigo grandes y terribles obligaciones.
El ciudadano investido del poder no tiene más derecho ni más prerrogativas que las de tener mayores facultades para el bien, y la de ser el primero en marchar por la estrecha senda de las leyes, ni debe proponerse otra recompensa que la esperanza de merecer un día, por su moderación, por su constancia, por su cordial sumisión a las leyes, el amor de sus conciudadanos y la gratitud de la patria"
(Palabras de Olmedo a Vicente Rocafuerte en la Convención del 8-8-1835)
...
Llegint aquestes paraules al museu d'història de Guayaquil m'he preguntat pels nostress polítics i governants. A Perú en breu hi haurà eleccions municipals i l'any que ve presidencials. Per poder penjar publicitat electoral a la façana de casa teva et regalen 6 pollets... Quant polítics i governants treballen realment pel seu poble a més de sumar esforços amb els pobles veïns? I quants ho fan només per interessos propis? crec que tots sabem la resposta...
...
Leyendo estas palabras en el museo de historia de Guayaquil me he preguntado por nuestros políticos y gobernantes. En Perú en breve habrá elecciones municipales y el año próximo las presidenciales. Para poder poner publicidad electoral en la fachada de tu casa te regalan 6 pollitos... Quantos políticos y gobernantes trabajan realment para su pueblo además de sumar esfuerzos con los pueblos vecinos? Y cuantos lo hacen solamente por intereses propios? creo que todos sabemos la respuesta...

Estressada per Guayaquil

Després de tres setmanes de poble en poble, fent rutes a peu i a cavall, visitant ruïnes pre-inques i navegant direcció Iquitos, per després passar uns dies per la selva relaxant el meu cos i la meva ment... arribar a una ciutat de 3.328.534 habitants ha estat molt estressant!!! Sincerament, això és una bogeria! Ahir, passejava pels carrers caminant al ritme frenètic de la gent d'aquí fins que vaig dir-me, Cris, mira't i para!!! Estàs caminant per caminar, sense gaudir de la ciutat, corrent amunt i avall... així que després d'uns instants de reflexió vaig posar el fre de mà i organitzar la meva estada en aquest país! Aquest matí m'he llevat amb la lliçó apresa i després d'un esmorzar multivitamínic a base de batut de fruita natural i torrades, he fet ruta per diferents zones de la ciutat però a un ritme més calmat, assaborint novament aquest viatge i fent cultura visitant el museu en miniatura, on explica els orígens i les diferents etapes de la història de Guayaquil, a més de passejar a rives del riu Guayas (un dels dos que voreja la ciutat), la zona del far, el mercat, el barri de Belén ubicat al cim del Cerro Santa Anna, el parc històric, etc... recuperant novament la pau interior...
...
Después de tres semanas de pueblo en pueblo, haciendo rutas a pie y a caballo, visitando ruinas pre-incas y navegando dirección Iquitos, pasando unos días en la selva relajando mi cuerpo y mi mente... llegar a una ciudad de 3.328.534 habitantes ha sido muy estresante!!! Sinceramente, esto es una locura! Ayer, paseaba por las calles andando al mismo ritmo frenético de la gente de aquí hasta que me dije, Cris, mirate y para!!! Estás andando por andar, sin disfrutar de la ciudad, corriendo hacia arriba y hacia abajo... así que después de unos instantes de reflexión puse el freno de mano y organizé mi estadía en este país! Esta mañana me he levantado con la lección aprendida y después de un desayuno multivitamínico a base de batido de fruta natural y unas tostadas, he hecho ruta por distintas zonad de la ciudad pero a un ritmo más calmado, saboreando nuévamente este viaje y haciendo cultura visitando el museo en miniatura, que cuenta los orígenes y las distintas etapas de la historia de Guayaquil, a demás de pasear a orillas del río Guayas (uno de los dos que rodea la ciudad), la zona del faro, el mercado, el barrio de Belén ubicado en la cima del Cerro Santa Anna, el parque histórico, etc... recuperando nuévamente mi paz interior...

dimarts, 31 d’agost del 2010

Canvi de rumb...

22 hores tancada entre avions i aeroports per canviar de país, volant només 5 hores... la resta, matant el temps dins dels aeroports, conversant amb la gent, llegint, passejant... i dormint al terra com una sense sostre... :o) Però novament, estic on volia estar... viatjant pel món, descobrint les amèriques... i ara toca EQUADOR!!! Primera parada: GUAYAQUIL per recórrer la costa fins a Quito amb noves aventures per descobrir...
---
22 horas encerrada entre aviones y aeropuertos para cambiar de país, volando solamente 5 horas... el resto, matando el tiempo dentro de los aeropuertos, conversando con la gente, leyendo, paseando... y durmiendo en el suelo como una sin techo... :o) Pero nuevamente, estoy donde quería estar... viajando por el mundo, descubriendo las américas... y ahora toca EQUADOR!!! Primera parada: GUAYAQUIL para recorrer la costa hasta Quito con nuevas aventuras para descubrir...

diumenge, 29 d’agost del 2010

Arreveure Perú...

Iquitos ha posat punt i final al meu pas per Perú, però no és un adéu per sempre sinó un arreveure si adéu plau... Han estat 9 setmanes per una terra on he après geografia, història, política, gastronomia, arquitectura, art... i molta cultura de carrer! però no només he ampliat els meus coneixements... aquí he conegut gent meravellosa, a més de fer nous amics que ara formen part de mi! I el més important: JO... a Perú m'he humanitzat un xic més, canviant novament la meva visió de la vida!
---
Iquitos ha puesto punto y final a mi paso por Perú, pero no es un adiós para siempre, sinó un hasta luego... Han sido 9 semanas por una tierra donde he aprendido geografía, historia, política, gastronomía, arquitectura, arte... y mucha cultura de calle! pero no sólo he ampliando mis conocimientos... aquí he conocido gente maravillosa además de hacer nuevos amigos que ahora forman parte de mi! Y los más importante: YO... a Perú me he humanizado un poco más,c anviando nuevamente mi visión de la vida!

Iquitos

Buscant l'ombra a la plaça d'Armes d'Iquitos em pregunten: d'on ets? em giro i veig un home de mitjana edat, amb la pell cremada pel sol de la selva... al principi em generà un xic de desconfiança, tanmateix vaig decidir xerrar amb ell. Augusto Peña era el seu nom i sense jo saber-ho era el guia que acabava de contractar a l'agència per anar a la selva i qui finalment es convertiria en quelcom més que un guia... un bon amic i un gran mestre! I juntament amb l'Emily de Wisconsin i el Luís de Piura (una parella que vaig conèixer a bord de l'Eduardo VIII), l'endemà ens vam endinsar cap a la selva amazònica, on vam compartir grans aventures convertint-nos quasi en germans! La ruta començà a Iquitos en taxi fins al port de Nauta des d'on vam navegar durant un parell d'hores pel riu Marañón divisant dofins grisos i roses fins arribar a la intersecció d'aquest amb l'Ucayali i el naixament de l'Amazones... simplement, IMPRESSIONANT!!! Allí vam haver de canviar de llanxa per poder navegar pel riu Aucayacu, un rierol que en aquests moments, per les escasses pluges no té gaire caudal i manté allunyats a la gran majoria de turistes i empreses operadores! I després d'una horeta més, arribàvem al que seria el nostre campament base, a més de 200 km selva endins!!! Han estat 4 dies de caminar per la selva, obrint nous camins, pescant, fent rutes noctures, descobrint noves plantes i animals sorprenents, escoltant els seus sons, a més de dormir al ben mig de tot aquest esclat de naturalesa salvatge en una hamaca i intentar sobrevirue als mosquits, que reament, per a mi són el pitjor enemic de l'home!!! Per primera vegada he vist monos Musmuky i la Victòria Règia, he begut l'aigua d'una liana, he cobert el meu cos amb termites per intentar combatre els mosquits, he jugat amb una taràntula, he acariciat el "oso perezoso", he pescat i menjar el peix gat i el peix llapis, a més de veure una culebra i conèixer la comunitat de Puerto Miguel i el Chamán Lobo, amb qui vaig tenir l'oportunitat de provar l'Ayahuasca i viatjar amb ell pel meu subconscient... una gran experiència que m'ha mostrat moltescoses de mi!
---
Buscando la sombra en la plaza de Armas de Iquitos me preguntan: ¿de dónde eres? volví mi rostro y vi un hombre de mediana edad, con la piel quemada por el sol de la selva... al principio me causó un poco de desconfianza, sinembargo decidí conversar con él. Augusto Peña era su nombre y sin yo saberlo, resultó ser el guía que había contratado en la agencia para ir a la selva y que posteriormente se convertiría en algo más que un guía... un buen amigo y un gran maestro! Y con Emily de Wiscounsi y Luís de Piura (una pareja que conocí a bordo de Eduardo VIII) el día siguiente iniciamos nuestra aventura por la selva amazónica, compartiendo grandes momentos y convirtiéndonos casi en hermanos! La ruta empezó en Iquitos en taxi hacia el puerto de Nauta desde donde navegamos durante un par de horas por el río Marañón divisando delfines grises y rosados hasta llegar a la intersección de este con el Ucayali y el nacimiento del río Amazonas! simplemente IMPRESIONANTE!!! Allí tubimos que cambiar de lancha para poder navegar por el río Aucayacu, un riachuelo que enestos momentos por las escasas lluvias no tiene mucho caudal y mantiene alejados a la gran mayoría de turistas y empresas operadoras! Y después de una horita más, llegábamos al que sería nuestro campamento base, a más de 200 km hacia el corazón de la selva!!! Han sido 4 días de andar por la selva, abriendo nuevos caminos, pescando, haciendo rutas nocturas, descubriendo nuevas plantas y animales sorprendentes, escuchando sus sonidos, a demás de dormir al centro de este esplandor de naturaleza salvaje en una hamaca e intentar sobrevivir a los mosquitos, que realmente, para mi són el peor enemigo del hombre!!! Por primera vez he visto monos Musmuky y la Victoria Regia, he bebido agua de una liana, he cubierto mi cuerpo con termitas para intentar combatir los mosquitos, he jugado con una tarántula, he acariciado al oso perezodo, he pescado y comido el pez gato y el pez lápiz, a demás de ver una culebra y conocer la comunidad de Puerto Miguel y al Chamán Lobo, con quien tuve la oportunidad de provar la Ayahuasca y viajar con él a través de mi subconsciente... una gran experiencia que me ha mostrado muchas cosas de mi!