dissabte, 25 de setembre del 2010

Descobrint l'Oceà Pacífic

Al llarg d’aquest viatge són diverses les vegades que m’he submergit en les aigües del l’Oceà Pacífic, però aquesta és la primera vegada que ho faig amb un vestit de neoprè, un jaquet, un regulador, una botella d’aire comprimit i un formigueix a l’estómac per la nova expèriencia que tinc al davant! Després d’una horeta navegant mar endins arribem a la Illa de Gordon, on tenim previst fer-hi dues immersions. El guía ens fa el breafing de com será la immersió, la profunditat en la que ens morue’m, les corrents que ens trobarem… i també repassem les senyals subaquàtiques dels animals que podem veure. I amb la cámara a la mà… un, dos, tres… i ens llençem a l’aigua amb la necessitat inmediata de submergir-nos uns metres per evitar el va i bé de les ones. Els primers segons els dedico a mi, a revisar el meu equip, a buscar la flotabilitat neutre i a controlar els batecs del meu cor que estava accelerat amb tantes novetats! I amb la situació controlada busco al meu company i a la resta del grup per començar a descobrir el fons marí de Gordon. L’aigua era freda i les corrents força intenses, però els meus ulls no paraven d’anar d’una banda a l’altra, intentant absorvir tota aquella immensitat. De tan en tan girava 360º per poder divisar tots els angles i no perdre’m cap detall. Aquell primer dia, tot i passar fred, fou magnífic. És cert que no vaig veure cap tauró, però la gran quantitat i varietat d’espècies marines que nedaven al nostre voltant fou impressionant. I de records i imatges, moltes: tortugues, mantes, foques, grans bancs de barracudes i un Mola Mola, que com diu el seu nom, mola i molt! Realment era com està dins d’un aquari, un aquari immens ple de vida!
...
A lo largo de este viaje, son varias las veces que me he sumergido en las aguas del Océano Pacífico, pero esta es la primera vez que lo hago con un vestido de neopreno, un jaquet, un regulador, una botella de aire comprimido y un cosquilleo en el estómago por la nueva experiencia que tengo delante de mi! Después de una hora navegando mar a dentro llegamos a la Isla de Gordon, donde tenemos previsto realizar dos inmersiones. El guía hace el breafing de cómo será la inmersión, la profundidad en la que nos moveremos, las corrientes que nos encontraremos… y también repasamos las señales subacuáticas de los animales que podemos ver. Y con la cámara en mano… uno, dos, tres… y nos lanzamos al agua con la necesidad inmediata de sumergir-nos unos metros para evitar el va y ven de las olas. Los primeros segundos los dedico a mi, a revisar mi equipo, a buscar la flotabilidad neutra y a controlar los latidos de mi corazón que estaba acelerado con tantas novedades! Y con la situación controlada busco a mi compañero y al resto del grupo para empezar a descubrir el fondo marino de Gordon. El agua era fría y las corrientes bastante intensas, pero mis ojos no cesaban, inquietos iban de un lado hacia el otro, intentando absorber toda aquella inmensidad. De vez en cuando giraba 360º para poder divisar todos los ángulos y no perderme ningún detalle. Aquel primer día, aunque pasé un poco de frío, fue grandioso. Es cierto que no vi ningún tiburón, pero la gran cantidad y variedad de especies marinas que nadaban alrededor nuestro fue impresionante. Y de recuerdos e imágenes, muchas: tortugas, mantas, lobos marinos, grandes bancos de barracudas y un Mola Mola, que como dice su nombre, mola y mucho! Realmente era como estar dentro de un acuario, un acuario inmenso lleno de vida!