Una de les ciutats més gran del món i la vuitena més poblada amb més de 12 milions d’habitants… Una ciutat molt variada i heterogènia, amb barris molt diferenciats i essències molt peculiars… una ciutat que crea desconfiança però alhora tranquil.litat, podent passejar pels seus carrers i formar part del seu paisatge… Aquests dies he observat, he contemplat, m’he deixat emportar pel ritme tranquil i pausat de los portenyos… he recorregut els seus carrers, m’he endinsant en els seus barris (San Nicolas, San Telmo, Montserrat, Balvanera, San Cristobal, Almargo, Retiro, Recoleta, Palermo...) i he intercanviat paraules amb la seva gent.
La Plaza de Mayo constitueix el centre neuràlgic del poder governamental i és un espai testimoni de concentracions i manifestacions polítiques. Avui he pogut veure de primera mà una manifestació d’estudiants que reivindicaven canvis en el seu sistema d’ensenyament. I com a curiositat, vull dir que en l’educació primària, tant professors com alumnes, vesteixen bates blanques, res de quadrets o ratlles roses, blaves o verdes com naltros… tots de color blanc!
Als voltants de la Plaza de Mayo hi tenim els carrers i edificis més importants i magestuosos, com la Casa de Gobierno o Casa Rosada (seu del poder executiu nacional), el Cabildo amb el seu museu (és un dels referents històrics de la ciutat, ja que és el lloc on s’incità la lluita per la independència), el Palacio de Gobierno, la Catedral Metropolitana (principal temple catòlic de la ciutat d’arquitectura neoclàssica, que sincerament… me l’esperava més gran! Més que una catedral, sembla una església). En aquesta zona també hi trobem carrers peatonals plens de comerços… semblants al carrer Monterols de Reus o la Rambla de Girona… això sí, amb galeries al seu interior plenes de botigues selectes, cinemes i teatres.
I a mesura que ens allunyem del centre, els barris són més pobres i d’ètnies diferenciades. Com a curiositat tenim que les rajoles de les voreres canvien al pas de cada casa o botiga… fent que els carrers siguin molt pintorescos i un xic sorprenents. Al costat d’un restaurant selecte hi podem trobar un magatzem de fruita, una botiga de souvenirs, un locutori, una confiteria o un macdonals… edificis de tamanys i colors ben diferents que doten de personalitat aquesta gran ciutat!
Com a diferents, també tenim els autobusos… encara no n’he vist dos d’iguals… n’hi de forma ni de colors! Les matrícules dels vehicles són amb 3 lletres i 3 números, el fons és negre i el text blanc, a l’inversa de les nostres. De vehicles n’hi ha de tota mena, però la gran majoria estan destartalats i tenen grans coloraines. I el que més m’ha cridat l’atenció és que tots els carrers són d’un sol sentit, així doncs, al creuar-los, només cal mirar a un costat!
Com a diferents, també tenim els autobusos… encara no n’he vist dos d’iguals… n’hi de forma ni de colors! Les matrícules dels vehicles són amb 3 lletres i 3 números, el fons és negre i el text blanc, a l’inversa de les nostres. De vehicles n’hi ha de tota mena, però la gran majoria estan destartalats i tenen grans coloraines. I el que més m’ha cridat l’atenció és que tots els carrers són d’un sol sentit, així doncs, al creuar-los, només cal mirar a un costat!
Les zones verdes són escasses, però quan en trobes una s’agraeix… ja que la ciutat de Buenos Aires és força grisa, amb bastanta contaminació i tot i que els carrers estan nets de deixalles, sempre dóna la sensació de ser una ciutat bruta… una ciutat on la gent camina lentament, sense presses, aturant-se en qualsevol instant i reposant sobre un banc, una escultura, una vorera o sobre l’herba d’un parc… qualsevol excusa és bona per fer vida al carrer… ja sigui sol, amb un llibre, escoltant música, reflexionant o amb la ment en blanc… o compartint el moment amb parella, amics o amb algun altre bagabund… cal dir que estic fent com ells, menjo al carrer i m’estiro de tan en tan sobre l’herba d’un parc o el banc d’una plaça, disfrutant del moment!
I en relació a la gent, amb mi tothom és molt amable… als mercats sempre et donen conversa i jo que de xerrar ja en sé, doncs a veure qui la diu més grosa! Al hostest, la gent és més reservada, tot i que avui, amb el partit del Barça – Intern, tots ens hem tornat més sociables… lo que fa el futbol! I tot i que la primera nit vaig tenir una habitació de 4 per a mi sola, avui han vingut dues noies de Brasil, que per cert, una no parla i l’altra només ho fa en anglès… de moment ens hem entès força bé i avui aquest vespre hem quedat per anar a fer un vol per la ciutat o un toc, com diuen els de Girona!
...
Una de las ciudades más grande del mundo y la octava en población más de 12 millones de habitantes… Una ciutat molt variada i heterogènia, amb barris molt diferenciats i essències molt peculiars… Una ciudad que denota desconfianza pero a la vez tranquilidad, pudiendo pasear por sus calles y formar parte del paisaje…
Estos días he observado, he contemplado, me dejado llevar por el ritmo tranquilo y pausado de los porteños… he recorrido sus calles, he penetrado en sus barrios (San Nicolás, San Telmo, Montserrat, Balvanera, San Cristóbal, Almargo, Retiro, Recoleta, Palermo…) y he intercambiado palabras con sus gentes.
La Plaza de Mayo constituye el centro neurálgico del poder gubernamental y es un espacio testigo de concentraciones y manifestaciones políticas. Hoy he podido ver en directo una manifestación de estudiantes que reivindicaban cambios en su sistema educativo. Y como curiosidad, decir que en la educación primaria, tanto profesores como alumnos, visten batas blancas, nada de cuadros o rallas rosas, azules o verdes como nosotros… todos de color blanco!
A los alrededores de la Plaza de Mayo encontramos las calles y edificios más importantes y magestuosos, como la Casa Rosada (sede del poder ejecutivo nacional), el Cabildo con su museo (es uno de los referentes históricos de la ciudad, ya que es donde se inició la lucha por la independencia), el Palacio de Gobierno, la Catedral Metropolitana (principal templo católico de la ciudad de arquitectura neoclásica, que con sinceridad… me lo imaginaba más grande! Más que una catedral, parece una iglesia). En esta zona también encontramos calles peatonales llenas de comercios… parcidas a la calle Monterols de Reus o la Rambla de Girona… eso sí, con galerías en su interior, llenas de tiendas selectas, cines y teatros.
A medida que nos alejamos del centro, los barrios són más pobres y de razas diferenciadas. Como curiosidad tenemos que los azulejos de las calles cambian con el paso de cada casa o tienda… provocando que las calles sean muy pintorescas y una pizca sorprendentes. Al lado de un restaurante selecto podemos encontrar un almacen de fruta, una tienda de suvenires, un locutorios, una confitería o un macdonals… edificios de tamaños y colores bien distintos que otorgan de personalidad esta gran ciudad!
Distintos, también són los autobuses… todavía no he visto dos de iguales… ni de forma ni de colores! Las matrículas de los vehículos tienen 3 letras y 3 números, el fondo es negro y el texto blanco, al revés de las nuestras. De vehículos hay de todo tipo, pero la gran mayoría están hechos una pocilga y llenos de colores. Y lo que más me ha llamado la atención es que todas las calles son de un solo sentido, así pues, al cruzarlas, hay que mirar sólo a un lado!
Las zonas verdes escasean, pero cuando encuentras una se agradece… ya que la ciudad de Buenos Aires es bastante gris y tiene mucha polución, y aunque sus calles estén limpias de escombros y basura, siempre da la sensación de ser una ciudad sucia… una ciudad pero, donde la gente anda lentamente, sin prisas, parádose en cualquier instante y reposando sobre un banco, una escultura, una acera o sobre la hierba de un parque… cualquier excusa es buena para hacer vida en la calle… ya sea solo, con un libro, escuchando música, reflexionando o con la mente en blanco… o compartiendo el momento con pareja, amigos o con algún otro vagabundo… hay que decir pero, que yo estoy haciendo igual que ellos, como en la calle, reposo de vez en cuando sobre la hierba o sobre un banco, disfrutando del momento!
Y en relación a la gente, conmigo todo el mundo es muy amable… en los mercados siempre quieren conversar contigo y yo que de hablar sé un poco, pues haber quien la dice más gorda! En el hostest la gente es más reservada, aunque hoy con el partido Barça – Inter, todos nos hemos vuelto más sociables… Y aunque la primera noche tuve una habitación de 4 para mi sola, hoy han venido dos chicas de Brasil, que por cierto, una no habla y la otra sólo lo hace en inglés… de momento nos estamos entendiendo bastante bién y esta noche hemos quedado para ir a dar una vuelta!
