dissabte, 29 de maig del 2010

Sucre, la ciutat blanca

Així és com s'anomena aquesta ciutat fundada l'any 1540. És una ciutat molt rica culturalment, amb moltes esglésies, museus, places, grans mercats i edicifis governamentals amb una arquitectura molt europea, fruit de la colonització dels espanyols. Té un castell que fou construit als voltants del 1.800 per un matrimoni bolivià que viatjava molt sovint a europa i totes les sales del castell, així com les 3 torres i jardins, estan construïts seguint les tendències europees, fent que sigui un edifici molt ric arquitectònicament parlant. Sucre és molt encantadora i la seva gent també! Per fi he trobat persones amables a Bolívia! La veritat és que res a veure amb els poblets del sur, com Villazón, Uyuni o Potosí, on la gent és força mal educada. Aquí no, aquí la gent és agradable i et fan sentir agust i benvingut!

Así es como se llama esta ciudad fundada el año 1540. Es una ciudad muy rica culturalmente, con muchas iglesias, museos, plazas, grandes mercados y edificios gubernamentales con una arquitectura muy europa, fruto de la colonización de los españoles. Tiene un castillo que fué construído alrededor del año 1.800 por un matrimonio boliviano que viajaba muy amenudo a europa y todas las salas del castillo, así como sus 3 torres y jardines, fueron construídos siguiendo las tendencias europeas, conviertíendolo en un edificio muy rico arquitectónicamente hablando. Sucre es una ciudad con mucho encanto y su gente también! Por fin he encontrado gente amable en Bolivia! La verdad es que nada que ver con los pueblos del sur, como Villazón, Uyuni o Potosí, donde su gente es bastante mal educada. Aquí no, aquí la gente es agradable y te hacen sentir cómodo y bienvenido!

divendres, 28 de maig del 2010

Ruta pel salar d'Uyuni

Un parell de dies amb un 4x4 pel salar d'Uyuni i el volcà Tulupa! Lo millor, el grup i els paisatges! Sincerament, Bolívia té uns paisatges espectaculars... crec que és lo millor que té, ja que la seva gent té molt a desitjar, si més no fins ara! En aquesta ruta hem tingut un guia força esquerp i un xic mentider... i com que naltros no volíem comprar a les paradetes d'artesania i tampoc ens crèiem els seus arguments quan faltava menjar o ens volia fer pagar per seure en una taula i 4 cadires... féiem que de tan en tan el seu mal humor explotés com la dinamita de Potosí!!! sort que ens ho vam agafar amb bon humor i cada vegada que el Sr. Francisco tenia alguna rabieta amb naltros... acabava sent un motiu més per riure! Tanmateix, tot i tenir un guia poc simpàtic, la ruta pel salar ha estat genial... sobretot pel bon rotllo entre la gent del grup! El que fa compartir un tros de paper de wc... així els vaig conèixer!
...
Un par de días con un 4x4 por el salar de Uyuni y el volcán Tulupa! Lo mejor, el grupo y los paisajes! Sinceramente, Bolivia tiene unos paisajes espectaculares... creo que es lo mejor que tiene, ya que su gente tiene mucho a desear, si más no, hasta ahora! En esta ruta hemos tenido un guia bastante borde y un poco mentiroso... y como nosotros no queríamos comprar en los puestos de artesanía y tampoco nos creíamos sus argumentos cuando faltaba comida o nos quería hacer pagar para sentarnos en una mesa y 4 sillas... provocamos que de vez en cuando su mal humor explotara como la dinamita de Potosí!!! Suerte que nos lo tomábamos con buen humor y cada vez que el Sr. Francisco tenía alguna rabieta con nosotros... terminaba siendo un motivo más para reírnos! Sin embargo, aunque tuvimos un guía poco simpático, la ruta por el salar ha estado genial... sobretodo por la buena onda entre la gente del grupo! Lo que hace compartir un pedazo de papel de wc... así les conocí!

dilluns, 24 de maig del 2010

Ruta per les mines de Potosí

Potosí és una ciuat minera, tot i que també viu del turisme. Avui he fet una ruta per les seves mines, entrant dins els túnels en plan Indiana Jones! A Bolívia la compra i venta de dinamita és totalment legal! Jo no n'he comprat però sí que n'he fet explotar!
...
Potosí es una ciudad minera, aunque también vive del turismo. Hoy he hecho una ruta por sus minas, entrando dentro de sus túneles sintiéndome Indiana Jones! A Bolivia la compra y venta de dinamita es totalmente legal! Yo no he comprado pero sí que he hecho explotar un poco!

Bolívia, primeres impresions

Passar la frontera va ser tot un percal! diumenge, amb tota la trupe vam creuar la frontera per fer-nos la foto i fer compres a Villazón, el primer poble bolivià. De retorn a La Quiaca (Argentina), la policia boliviana no em volia segellar el passaport, deien que en menys de 24h no podia entrar i sortir del país. Mentida! Inclús gent d'allí es van posar a favor meu i van protestar a la policia boliviana, però pel que sigui no els hi vaig caure bé i tot i la meva insistència no hi va haver manera de què em posessin el segell, així que sense fer gaire soroll i sense segell, vaig retornar a terres argentines. I l'endemà, com que ja tenia el segell d'entrada a Bolívia, sense passar per les cabines de control, vaig tornar a creuar la frontera!
I a la nit, agafo el bus direcció Potosí. Són 12 hores de bus, on la companyia ven més bitllets del compte fent viatjar a una dotzena de persones de peu, sense seient... amb un conductor que anava una mica begut i que cada vegada que ens trobàvem un control policial apagava els llums del bus perquè no el multéssin per portar més gent del compte! Cada 3 hores feiem una parada perquè la gent pogués anar al lavabo o menjar alguna cosa... l'educació brillava per la seva absència... sincerament, he trobat un gran contrast amb la gent d'argentina amb la de bolívia en quan a l'educació, el tracte amb el turista i entre ells mateixos. Aquí són més eixuts, poc servicials i bastant mal educats... si més no, fins ara!
...
Pasar la frontera fue toda una odisea! domingo, con toda la cuadrilla cruzamos la frontera para hacernos la foto y comprar en Villazón, el primer pueblo boliviano. De regreso a La Quiaca (Argentina), la policia boliviana no quería sellarme el pasaporte, decían que en menos de 24h no podía entrar y salir del país. Mentira! Incluso gente de allí se puso a mi favor y protestaron a la policia boliviana, pero por el motivo que sea no fui de su agrado y aún que insistí, finalment no me pusieron el sello, así que sin hacer mucho ruido y sin permiso, regresé a tierras argentinas. Y el día siguiente, como ya tenía el sello de entrada a Bolivia, sin pasar por las cabinas de control volví a cruzar la frontera!
Y por la noche, cogí el bus dirección Potosí. Son 12 horas de bus, donde la compañía vendió más billetes de la cuenta teniendo que viajar una docena de personas de pie, sin asiento... con un conductor que iba un poco bebido y que cada vez que encontraba un control policial cerraba las luces del bus para que no le multaran por llevar más pasajeros de los permitidos! Cada 3 horas parábamos para que la gente pudiera ir al baño o comer alguna cosa... la educación brillaba por su ausencia... sinceramente, he percibido un gran contraste con la gente de argentina con la de bolivia en la educación, el trato hacia el turista y con ellos mismos. Aquí son más secos, poco serviciales y bastante mal educados... si más no, hasta ahora!

diumenge, 23 de maig del 2010

Naturalesa 100%

Aquests dies a més de recórrer poblets com Purmamarca, Humahuaca, Tilcara, Iruya, Sant Isidro i la Quiaca entre altres, també he creuat el tròpic de Capricorn, passant d'un clima subtropical a un de tropical, veure Las Salinas Grandes, unes salines d'orígen volcànic que hi ha entre Salta i Purmamarca amb una extensió tan immensa que et falten ulls per contemplar-les!
A més de caminar als voltants del cerro de los siete colores ubicat a Purmamarca, tot un espectacle de la naturalesa que no té preu!
...
Estos días, a demás de recorrer pueblecitos como Purmamarca, Humahuaca, Tilcara, Iruya, Sant Isidro y la Quica entre otros, también he cruzado el trópico de Capricornio, pasando de un clima subtropical a uno de tropical, ver Las Salinas Grandes, unas salinas de orígen volcánico que hay entre Salta y Purmamarca con una extensión tan immensa que te faltan ojos para contemplar-las!
Además de andar por los alrededores del cerro de los siete colores ubicado en Purmamarca, todo un espectáculo de la naturaleza que no tiene precio!

De Purmamarca fins a la Quiaca

Després de dos dies sense veure el sol vaig decidir deixar Salta per formar part del paisatge i conèixer els poblets del nord d'argentina, així com la seva gent, cultura, tradicions i forma de viure o millor dit, sobreviure!
Han estat 6 dies de contacte directe amb la Pachamama, la mare terra... recorrent senders, rierols i camins... a peu, furgoneta i un 4x4 amb una colla de nous amics, coneixent la gent de poblets que encara conserven les seves tradicions milenàries i que fugen dels turistes i de les fotos, ja que per ells les fotos maten l'ànima de les persones... i els turistes som invasors de casa seva, una casa en la qual no hem estat convidats!
Algunes d'aquestes poblacions que hem visitat estan més acostumades a rebre turistes, inclús per ells és una font d'ingressos i per aquest motiu es mostren més oberts i agradables i accepten gratament les nostres visites, però a les zones més llunyanes de la civilització no sempre som benvinguts... i és normal, no tots ells han demanat canviar la seva manera de viure, ells no han demanat sentir-se un atractiu turístic o un animal de zoològic a qui tothom pot fer-los fotos! I cal respectar-ho!
.
Después de dos días sin ver el sol decidí dejar Salta para formar parte del paisaje y conocer los pueblecitos del norte de argentina, así como su gente, cultura, tradiciones y forma de vivir o mejor dicho, de sobrevivir!
Han sido 6 días de contacto directo con la Pachamama, la madre tierra... recorriendo senderos, riachuelos y caminos... a pie, fugoneta y un 4x4 con una cuadrilla de nuevos amigos, conociendo la gente de los pueblecitos que todavía conservan sus tradiciones milenarias y que huyen de los turistas y de las fotos, ya que para ellos las fotos matan el alma de las personas... y los turistas somos invasores de su casa, una casa en la que no nos han invitado!
Algunas de estas poblaciones que hemos visitado están más aconstumbradas a recibir turistas, incluso para ellos es una fuente de ingresos y por este motivo se muestran más abiertos y agradables y aceptan gratamente nuestras visitas, pero en las zonas más alejadas de la civilización no siempre somos bienvenidos... y es normal, no todos ellos han pedido cambiar su manera de vivir, ellos no han pedido sentirse un atractivo turístico o un animal de zoológico a quién todo el mundo puede hacerles fotos! Y hay que respetarlo!

diumenge, 16 de maig del 2010

Un dia al revés

Aquest matí tenia la intenció de pujar amb un telefèric fins al Cerro de Salta per contemplar la ciutat, fer una ruta i després retornar pels seus 1.070 esglaons... però quan m'he llevat plovia, així que m'he deixat portar pel moment... i mentre esmorzava amb un ecuatorià, en Leo i un amic seu, en Juan d'Urugay, m'han començat a explicar històries de la civilització Inca, Maya i Asteca... hem parlat d'història, geografia, gastronomia... i hem fet molta cultura de carrer... entre tè i tè, s'han afegit a la tertúlia altra gent del hostel, han tret els instruments... i amb música de fons hem intentant arreglar el món fins que ens ha vingut la gana i hem decidit dinar!
A la tarda el temps a millorat, i després de la victòria blaugrana he decidit sortir al carrer i aprofitar que avui és el dia dels museus i l'entrada és gratuïta per seguir fent cultura, però estaven plens a rebentar... i als dos que he entrat, als 3' he marxat... massa gent! i voleiant pels carrers de Salta he coincidit amb la Lídia i l'Eduardo, el matrimoni porteño amb qui vaig compartir excursió per Tucuman... així que avui ha estat realment un dia al revés, diferent... però gratificant!
...
Esta mañana tenía la intención de subir con un teleférico hasta el Cerro de Salta para contemplar la ciudad, hacer una ruta y luego regresar por sus 1.070 peldaños... pero cuando me he levantado, llovía, así que me he dejado llevar por el momento... y mientras desayunaba con un ecuatoriano, Leo y un amigo suyo, Juan de Urugay, me han empezado a contar la historia de la civilización Inca, Maya y Azteca... hemos hablado de historia, geografia y hemos hecho mucha cultura de calle... entre té y té, se han unido a la tertulia otra gente del hostel, han sacado los intrumentos... y con música de fondo hemos intentado arreglar el mundo hasta que hemos tenido hambre y hemos decidido almorzar!
Por la tarde el tiempo ha mejorado, y después de la victoria azulgrana he decidido salir a la calle y aprovechar que hoy es el déa de los museos y la entrada es gratuita para seguir haciendo cultura, pero estaban muy abarrotados de gente... y a los dos que he entrado, a los 3' he salido... demasiada gente! y paseando por las calles de Salta he coincidido con Lidia y Eduardo, el matrimonio porteño con los que compartí excursión por Tucuman... así que hoy ha sido realmente un día al revés, diferente... pero gratificante!

dissabte, 15 de maig del 2010

Garganta del Diablo

Primer, escalada lliure... si més no, ho intento!
I finalment, caiguda al buit...
Primero, escalada libre... si más no, lo intento!
Y finalmente, caída al vacío...

Cafayate

Cafayate... fins ara, lo millor! Un poble molt tranquil on s'hi respira molta pau...
El segon dia de ser-hi, vaig recórrer la Quebrada de la Concha, 50 km de muntanyes principalment d'arenisca, que et permetien deixar anar la imaginació i construir formes com quan mires els núvols... i hi veus tot de figures i personatges... tanmateix, lo més impresionant no foren les formes, sinó els colors... aquestes muntanyes estan molt mineralitzades i l'oxidació d'aquests minerals (ferro, zinc, zofre, cobalt...) els hi dóna un tret molt diferencial! Sincerament, aquestes muntanyes em van enamorar!
...
Cafayate... hasta ahora, lo mejor! Un pueblo muy tranquilo donde se respira mucha paz...
El segundo dia de estar ahí recorrí la Quebrada de la Concha, 50 km de montañas principalmente de arenisca, que te permitían soltar la imaginación y construir formas como cuando miras las nubes... y ves figuras y personajes... aun así, lo que más me impresionó no fueron las formas, sinó los colores... estas montañas estan muy mineralizadas y la oxidación de estos minerales (hierro, zinc, azufre, cobalto...) les da un aire muy distinto! Sinceramente, estas montañas me enamoraron!

Valles Calchaquies

Una ruta amb grans paisatges i una gran herència cultural milenària que no em va deixar indiferent.
A les 2 del migdia sortia de San Miguel de Tucuman, gaudint d'un paisatge molt verd i frondós, però de cop i volta i sense previ avís, el clima canvia, es torna més sec i el paisatge també... les muntanyes queden totalment nues, sense cap tipus de vegetació fins arribar a Quilmes on després d'un revolt, aparèixen cactus per tot arreu! semblava impossible! I mentre estava fent fotos als cactus, sento un brunzit darrera meu... em giro, i veig un eixam d'abelles desplacant-se cap a mi... cames ajudeu-me... em vaig posar a córrer en perpendicular a elles sense mirar enrera fins deixar de sentir el seu brunzit. Hi havia uns turistes allí mirant-me i quan vaig arribar a la seva alçada em van dir... ja pots parar de córrer, que ja les has esquivat... i uffff.... aleshores ja vaig respirar... però per uns instants em vaig veure tota plena de picades, perquè sincerament... no era un eixam petit, era tota una cortina d'abelles... i jo els hi tinc pànic!
...
Una ruta con grandes paisages y una gran herencia cultural milenaria que no me dejó indistinta.
A las 2 del medio día salía de San Miguel de Tucumán, disfrutando de un paisaje muy verde y frondoso, pero de repente y sin previo aviso, el clima cambia, se vuelve más seco y el paisaje también... las montañas se quedan desnudas, sin ninguna clase de vegetación hasta llegar a Quilmes donde después de una curva, aparecen cactus por todos los lados! parecía algo imposible! Y mientras estaba haciendo fotos a los cactus, oigo un zumbido detrás de mi... me giro, y veo un enjambre de abejas desplazándose hacia mi... diós ayudadme... me puse a correr en perpendicular a ellas sin mirar atrás hasta dejar de oir su zumbido. Habia unos turistas ahí mirándome y cuando llegué a su altura me dijeron... ya puedes parar de correr, que ya las has esquivado... y ufff... entonces sí que respiré... pero por unos instantes me vi toda llena de picaduras, porque sinceramente... no era un enjambre pequeño, era toda una cortina de abejas... y yo les teno pánico!

dimecres, 12 de maig del 2010

Descobrint Tucumán

La província de Tucumán és la més petita d'Argentina però la de major densitat de població. La capital, San Miguel de Tucumán, és una ciutat amb un centre històric molt important on es va proclamar la declaració d'independència d'Argentina, el 9 de juliol de 1816.
Recorrent els seus voltants trobem grans extenions de cultius de cítrics (llimoner) i de canya de sucre.
Tanmateix, el que m'ha cridat més l'atenció d'aquesta capital de província és la seva gent i la seva vegetació. És una de les ciutats on he vist menys gent fumant al carrer i més persones fent esport... per tot arreu et trobes gent corrent o fent algun tipus d'activitat física, sobretot al Parc 9 de Julio, que és un parc de 400ha amb una pèrgola de 300m de perímetre plena de rosers al centre i tot de gent corrent al seu voltant com si fos una pista d'atletisme. Allí, mentre feia fotos a tota planta que veia, em van presentar al 28è classificat del rànquing mundial de corredors de maratons. Del nom, però... ja no me'n recordo pas... :o)
...
La provincia de Tucumán es la más pequeña de Argentina peró la de mayor densidad de población. La capital, San Miguel de Tucumán, es una ciudad con un centro histórico muy importante donde se proclamó la declaración de independencia de Argentina, el 9 de julio de 1816.
Recorriendo sus alrededores encontramos grandes extensiones de cultivos de cítricos (limones) y de caña de azúcar.
Sin embargo, lo que me ha llamado más la atención de esta capital de provincia es su gente y su vegetación. Es una de las ciudades donde he visto menos gente fumando en la calle y más personas haciendo deporte... por todos los lados encuentras gente corriendo o haciendo alguna clase de actividad física, sobretodo en el Parque 9 de Julio, que es un parque de 400ha con una pérgola de 300m de perímetro llena de rosales al centro y todo de gente corriendo a su alrededor como si fuese un campo de atletismo. Allí, mientras hacía fotos a todas las plantas que veía, me presentaron al 28º clasificado del ránquing mundial de corredores de maratones. Su nombre, pero... ya no lo recuerdo... :o)

diumenge, 9 de maig del 2010

I avui, des de Brasil

Una falla geològica produïda al riu Parannà ara fa uns 200 mil anys, va provocar que la desenvocadura del riu Iguazú es convertís en una cascada de 80m d'alçada.
Aquesta cascada, que transcórrer entre la frontera d'Argentina i Brasil, està formada per dos grans arcs de 2.700m d'extensió i té un caudal de 1.500 metres cúbics per segon de promig.


Una falla geológica producida en el rio Paranná hace unos 200 mil años, provocó que la desembocadura del río Iguazú se convirtiera en una cascada de 80m de altura. Esta cascada, que transcurre entre la frontera de Argentina y Brasil, está formada por dos grandes arcos de 2.700m de extensión y tiene un caudal de 1.500 metros cúbicos por segundo de promedio.

dissabte, 8 de maig del 2010

Cascades d'Iguazú en terres argentines

Senzillament... IMPRESSIONANT!!!
De dreta a esquerra, de dalt o de baix... les miris d'on les miris, són espectaculars... i ara ja puc dir, que jo, també les he vist!
.
....
Simplemente... IMPRESSIONANTE!!!
De derecha a izquierda, de arriba o de a bajo... las mires de donde las mires, son espectaculares... y ahora ya puedo decir, que yo también las he visto!!!

divendres, 7 de maig del 2010

Sopar i guateque a ritme intercontinental

Àsia, Amèrica i Europa a la mateixa taula.
D'esquerra a dreta: una motorista de Brasil, un francès de Tholusse, un noi d'Urugay, jo, una noia d'Israel, el seu home de Buenos Aires i una altra porteña de Buenos Aires. Viatjant les fronteres desapareixen!
I després del soparet, guateque, ballaruca i foto de grup dels liantes de l'hostal El Lagarto de Iguazu...

Asia, América y Europa en la misma mesa.
De izquierda a derecha: una motorista de Brasil, un francés de Tholusse, un chico de Urugay, yo, una chica de Israel, su marido de Buenos Aires y otra porteña de Buenos Aires. Viajando las fronteras desaparecen!
I después de la cenita, guateque, bailoteo y foto de grupo de los liantes del hostal El Lagarto de Iguazu...

El Gran Capitan

Un tren de 3 vagons amb seients de pell de color verd, ventiladors al sostre i finestres blindades amb persianes metàl·liques per prevenir les pedregades i els possibles robatoris... tot un personatge que no passava dels 80 km/hora.
31 hores d'alt del Gran Capitán, conversant amb altres passatgers, compartint històries i aventures tot assaborint un mate... veient paisatges espectaculars i contemplant la posta de sol en plena selva... degustant els productes de la terra que m'oferien la gent d'allí... tota una aventura en plena selva argentina que m'ha portat fins Posadas, la capital de Misiones, on he passat un parell de dies a casa d'una familia que em va acollir!

Un tren de 3 vagones con asientos de piel de color verde, ventiladores en el techo y ventanas blindadas con persianas metálicas para preveer las piedras y los posibles robos... todo un personage que no superaba los 80 km/hora.
31 horas viajando en el Gran Capitán, conversando con otros pasajeros, compartiendo historias y aventuras saboreando un mate... viendo paisajes espectaculares y contemplando la puesta de sol enmedio de la selva... degustando los productos de la tierra que me ofrecían la gente de allí... toda una aventura en medio de la selva argentina que me ha llevado hasta Posadas, la capital de Misiones, donde he pasado un par de días en la casa de una familia que me dio cobijo!

dilluns, 3 de maig del 2010

Hipòdrom

No he fet apostes... però sí he vist com un dilluns al matí, que se suposa que la gent està treballant, hi ha qui dedica el seu temps a fer apostes en curses de cavalls!
Realment el muntatge és espectacular i la quantitat de diners que es mouen també!
I mentre estava fent fotos a les grades i a les cabines de joc, un guàrdia de seguretat ve i em diu, molt educadament... disculpe señorita, fotos només se'n poden fer de la barrera cap endavant, direcció als cavalls, al revés no!
...
No he apostado... pero sí he visto como un lunes por la mañana que se supone que la gente está trabajando, hay quien dedica su tiempo a apostar en carreras de caballos!
Realmente el montaje es espectacular y la cantidad de dinero que se mueve también! Y mientras estaba haciendo fotos a la gradería y a las casetas de juego, un guarda de seguridad se me acerca y me dice, muy educadamente... disculpe señorita, fotos sólo se pueden hacer de la verja hacia delante, hacia los caballos, al revés no!

diumenge, 2 de maig del 2010

1 de maig

Avui he passat de dir vaya impresentables aquests argentins que no obren els comercos els dissabtes a al·lucinar amb la gran movilització de gent que avui han omplert els carrers de la ciutat celebrant l'1 de maig.
És impressionant veure riuades de gent que s'acosten al voltant de l'obelisc invadint els 130m d'amplada de l'avinguda 9 de Julio per després, com una rua carnavalera, digirir-se a la Plaza de Mayo per llegir els seus pregons de dignitat i llibertat vers el poble obrer. Segons el seu diari local, la concentració va reunir unes 10.000 persones de diferents entitats i sindicats.
...
Hoy he pasado de decir vaya impresentables estos argentinos que no abren los comercios los sabados a alucinar con la gran mobilización de gente que hoy han llenado las calles de la ciudad celebrando el 1 de mayo.
Es impresionante ver rías de gente que se acercan alrededor del obelisco invadiendo los 130m de ancho de la avenida 9 de Julio para posteriormente, como una rua de carnaval, dirigirse a la Plaza de Mayo para leer sus manifiestos de dignidad y libertad hacia el pueblo obrero. Según su diario local, la concetración reunió unas 10.000 personas de distintas entidades y sindicatos.

dissabte, 1 de maig del 2010

Fent estraperlo

Tot i que als cartells de les botigues i les oficines de canvi hi posa OBERT de dilluns a dissabte, és mentida! És mentida sinó tens noció del temps i no recordes que avui és 1 de maig, dia del treballador, com és el meu cas! Aquest matí quan he sortit al carrer només feia que veure locals tancats amb cartells de dissabte obrim... he flipat i he pensat que impresentables que són aquesta gent! Però no, la impresentable sóc jo, que no sé en quin dia visc... total, que tot tancat i jo sense un duro, bé, sense un peso!
Així que m'he endinsat pels carres peatonals del centre, que és la part mes turística, on creia que hi podria trobar galeries obertes i potser algun lloc de canvi de moneda! I sí, he tingut sort... moltes botigues obertes però cap de canvi... així que el primer argentí que m'ha ofert canvi, m'hi he acostat per negociar amb ell... i ja ho veieu, jo fent intercanvi de diners al mig del carrer... això sí, amb benefici per a mi... mon pare m'ha ensenyat molt bé l'art del regateix... :o)
I després, amb moneda local a la butxaca, he decidit ramblejar una estona... i tot passejant, he pogut contemplar com una parella ballava varies peces de tango enmig del que podria ser la rambla de Girona o de Barcelona. He vist passar un grup de Hari Krismas (no se si s'escriu així) cantant, amb pancartes i repartint folletos per captar adeptes... en fi, un matí molt entretingut...
....
Aunque los carteles de las tiendas y oficinas de cambio ponga ABIERTO de lunes a sábado, no es verdad! No es verdad sino tines noción del tiempo y no te acuerdas que hoy es 1 de mayo, día del trabajador, com es mi caso! Esta mañana cuando he salido a la calle sólo veía locales cerrados con un cartel de sábado abierto... he flipado y he pensado que impresentable esta gente! Pero no, la impresentable soy yo, que no sé en qué día estamos... así que todo cerrado y yo sin un duro, bien, sin un peso!
Así que me he dirigido hacia las calles peatonales del centro, que es la parte más turística, donde creía que podría encontrar galerías abiertas y quizás algun sitio de cambio de moneda! I sí, he tenido suerte... muchas tiendas abiertas pero ninguna de cambio... así que el primer argentino que se me ha ofrecido cambio, me he acercado a él para negociar... y ya lo véis, yo haciendo intercambio en medio de la calle... eso sí, con beneficio para mi... mi padre me ha enseñando muy bien el arte del regateo... :o)
I luego, con moneda local en el bolsillo, he decidido pasear un ratito... y paseando, he podido contemplar como una pareja bailaba varias piezas de tango enmedio de lo que podría ser la rambla de Girona o de Barcelona. He visto pasar un grupo de Hari krismas (no sé si se escribe así) cantando, con pancartes y panfletos para captar más seguidores... en fin, una mañana muy entretenida...