dilluns, 2 d’agost del 2010

Huaráz

Primer dia per Huaráz, fent ruta pel Callejón de Huaylas, una formació geològica d'uns 180km de llarg envoltada per la Cordillera Negra a l'oest i la Cordillera Blanca a l'est i jo pel mig fent ruta en un bus ple de limenys! La primera parada ha estat al Campo Santo de Yungay, on coincidint amb el mundial de futbol de Mèxic de l'any 1970, un terratrèmol d'escala 7.8 que durà només 45 segons va provocar una allau que va sepultar tota una ciutat, deixant a uns 250 nens òrfans d'un total aproximat de 300 supervivents. Actualment, aquesta ciutat no s'ha tornat a reconstruir, sinó que s'ha deixat com a mostra històrica d'aquell fatídic incident. La majoria de supervivents foren nens perquè aquell dia, diumenge, hi havia un circ als afores del poble i la majoria de la canalla hi eren presents! I després d'una visita per aquesta ciutat fantasma hem anat cap al Parc Nacional de Huascarán on allí sí que he disfrutat com una criatura, caminant pel voltant del llac Llanguanuco a 3850msnm. Realment la diversitat paisatgísitca peruana és espectacular... i per acabar de rematar el dia, un dinaret amb vistes al Huascarán menjant peixet a la brasa! SI, per fi un àpat sense pollastre, arròs i papes! I tot ben regadet amb companyia chilena!
...
Primer día por Huaráz, haciendo ruta por el Callejón de Huaylas, una formación geológica de unos 180km de largo rodeada por la Cordillera Negra al oeste y la Cordillera Blanca al este y yo por en medio, de ruta en un bus lleno de limeños! La primera prada ha sido el Campo Santo de Yungay, donde coincidiendo con el mundial de fútbol de México del año 1970, un terremoto de escala 7.8 que duró solamente 45 segundos provocó un alud que sepultó a toda una ciudad, dejando a unos 250 niños huérfanos de un total aproximado de 300 supervivientes. Actualmente, esta ciudad no se ha vuelto a reconstruir, sino que se ha dejado como muestra histórica de aquel fatídico suceso. La mayoría de supervivientes fueron niños porqué aquel día, domingo, había un circo a las afueras de la ciudad y la mayoría de los niños estaban ahí presentes! Y después de una visita por esta ciudad fantasma hemos ido al Parque Nacional de Huascarán donde allí sí que he disfrutado como una criatura, andando alrededor de la laguna Llanguanuco a 3850msnm. Realmente la diversidad paisajística peruana es espectacular... y para rematar el día, un alumerzo con vistas al Huascarán comiendo pescadito a la brasa! SI, por fin una comida sin pollo, arroz y papas! Y degustándolo en compañía chilena!