
La platja de los Frailes és considerada la millor platja en estat natural de l'Equador i la quarta millor de Sud Amèrica, així que davant d'aquesta expectativa no vaig tenir més opció que visitar-la! Així doncs, amb la Maria, una noia madrilenya que vaig conèixer a l'hostal Sol Inn de Puerto López, vam decidir llogar un parell de bicicletes i pedalar els 10km que separen Puerto López de los Frailes. A quarts de 10h del matí arribàvem a la platja... una platja de sorra grisosa i aigües cristal·lines, sense algues, sense pedres, sense ningú... estàvem soles davant d'aquell espectacle de la natura!!! Sens dubte, això fou lo millor, el fet de tenir tota la platja per naltros soles, tot i que al cap d'una estona ja van començar arribar alguns turistes... I després d'uns quants banyets, unes passejadetes i un parell de castells a la sorra i una mica de solet, vam reempendre el nostre camí de retorn i just començar a pedalar novament... "pinxasuuuuu"... i allí estàvem naltros dues, amb les bicis, sense telèfon i sense recanvis... però per sort va aparèixer un home amb una moto taxi el qual es va oferir a portar-nos a Puerto López, a naltros i a les bicis! I no vam pas dir que no!!!...La playa de los Frailes es considerada la mejor playa en estado natural de Ecuador y la cuarta de Sud América, así que delante de esta expectativa no tuve más opción que visitarla! Así pués, con María, una chica madrileña que conocí al hostal Sol Inn de Puerto López, decidimos alquilar un par de bicicletas y pedalear los 10 km que separan Puerto López de los Frailes. Sobre las 9 y media más o menos de la mañana llegamos a la playa... una playa de arena grisácea y aguas cristalinas, sin algas, sin piedras, sin nadie... estábamos solas delante de este espectáculo de la naturaleza!!! Sin ninguna duda, eso fue lo mejor, el hecho de tener toda la playa para nosotras solas, aunque al cabo de unos instantes ya empezaron a llegar algunos turistas más. Y después de unos bañitos, unos paseos y un par de castillos en la arena y un poco de solecito, iniciamos el camino de regreso y justo empezamos a pedalear nuevamente.... "pinchaaaaazo" y allí estábamos nosotras dos, con las bicis, sin teléfono y sin recámbios... pero por suerte, apareció un hombre con una moto taxi que se ofreció a llevarnos a Puerto López, a nosotras y a la bicis! Y no dijimos que no!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada