Así es como se llama esta ciudad fundada el año 1540. Es una ciudad muy rica culturalmente, con muchas iglesias, museos, plazas, grandes mercados y edificios gubernamentales con una arquitectura muy europa, fruto de la colonización de los españoles. Tiene un castillo que fué construído alrededor del año 1.800 por un matrimonio boliviano que viajaba muy amenudo a europa y todas las salas del castillo, así como sus 3 torres y jardines, fueron construídos siguiendo las tendencias europeas, conviertíendolo en un edificio muy rico arquitectónicamente hablando. Sucre es una ciudad con mucho encanto y su gente también! Por fin he encontrado gente amable en Bolivia! La verdad es que nada que ver con los pueblos del sur, como Villazón, Uyuni o Potosí, donde su gente es bastante mal educada. Aquí no, aquí la gente es agradable y te hacen sentir cómodo y bienvenido!
dissabte, 29 de maig del 2010
Sucre, la ciutat blanca
Així és com s'anomena aquesta ciutat fundada l'any 1540. És una ciutat molt rica culturalment, amb moltes esglésies, museus, places, grans mercats i edicifis governamentals amb una arquitectura molt europea, fruit de la colonització dels espanyols. Té un castell que fou construit als voltants del 1.800 per un matrimoni bolivià que viatjava molt sovint a europa i totes les sales del castell, així com les 3 torres i jardins, estan construïts seguint les tendències europees, fent que sigui un edifici molt ric arquitectònicament parlant. Sucre és molt encantadora i la seva gent també! Per fi he trobat persones amables a Bolívia! La veritat és que res a veure amb els poblets del sur, com Villazón, Uyuni o Potosí, on la gent és força mal educada. Aquí no, aquí la gent és agradable i et fan sentir agust i benvingut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Primeia!!!! Això teu és "un no parar"! Quines fotos... Només llegint els posts ja es veu que t'ho estàs passant d'allò més bé. Aprofita el temps que passa molt ràpid!!!!
Una abraçada molt forta i fins aviat!!! O no...
Sara i Sergi
Primeia!!!! Això teu és "un no parar"! Quines fotos... Només llegint els posts ja es veu que t'ho estàs passant d'allò més bé. Aprofita el temps que passa molt ràpid!!!!
Una abraçada molt forta i fins aviat!!! O no...
Sara i Sergi
Ei, família!!! Doncs sí, no em puc queixar... la veritat és que això és un non stop... i sincerament, una part de mi no vol que s'acabi... :o) per fi tinc internet amb condicions, així que entre avui i demà penjaré més fotos perquè pugueu seguir veient per on passo...
Un petonet per a tuti i gràcies per ser-hi!!!
Publica un comentari a l'entrada