La província de Tucumán és la més petita d'Argentina però la de major densitat de població. La capital, San Miguel de Tucumán, és una ciutat amb un centre històric molt important on es va proclamar la declaració d'independència d'Argentina, el 9 de juliol de 1816.
Recorrent els seus voltants trobem grans extenions de cultius de cítrics (llimoner) i de canya de sucre.
Recorrent els seus voltants trobem grans extenions de cultius de cítrics (llimoner) i de canya de sucre.
Tanmateix, el que m'ha cridat més l'atenció d'aquesta capital de província és la seva gent i la seva vegetació. És una de les ciutats on he vist menys gent fumant al carrer i més persones fent esport... per tot arreu et trobes gent corrent o fent algun tipus d'activitat física, sobretot al Parc 9 de Julio, que és un parc de 400ha amb una pèrgola de 300m de perímetre plena de rosers al centre i tot de gent corrent al seu voltant com si fos una pista d'atletisme. Allí, mentre feia fotos a tota planta que veia, em van presentar al 28è classificat del rànquing mundial de corredors de maratons. Del nom, però... ja no me'n recordo pas... :o)
...La provincia de Tucumán es la más pequeña de Argentina peró la de mayor densidad de población. La capital, San Miguel de Tucumán, es una ciudad con un centro histórico muy importante donde se proclamó la declaración de independencia de Argentina, el 9 de julio de 1816.
Recorriendo sus alrededores encontramos grandes extensiones de cultivos de cítricos (limones) y de caña de azúcar.
Sin embargo, lo que me ha llamado más la atención de esta capital de provincia es su gente y su vegetación. Es una de las ciudades donde he visto menos gente fumando en la calle y más personas haciendo deporte... por todos los lados encuentras gente corriendo o haciendo alguna clase de actividad física, sobretodo en el Parque 9 de Julio, que es un parque de 400ha con una pérgola de 300m de perímetro llena de rosales al centro y todo de gente corriendo a su alrededor como si fuese un campo de atletismo. Allí, mientras hacía fotos a todas las plantas que veía, me presentaron al 28º clasificado del ránquing mundial de corredores de maratones. Su nombre, pero... ya no lo recuerdo... :o)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada