Valles Calchaquies

Una ruta amb grans paisatges i una gran herència cultural milenària que no em va deixar indiferent.

A les 2 del migdia sortia de San Miguel de Tucuman, gaudint d'un paisatge molt verd i frondós, però de cop i volta i sense previ avís, el clima canvia, es torna més sec i el paisatge també... les muntanyes queden totalment nues, sense cap tipus de vegetació fins arribar a Quilmes on després d'un revolt, aparèixen cactus per tot arreu! semblava impossible! I mentre estava fent fotos als cactus, sento un brunzit darrera meu... em giro, i veig un eixam d'abelles desplacant-se cap a mi... cames ajudeu-me... em vaig posar a córrer en perpendicular a elles sense mirar enrera fins deixar de sentir el seu brunzit. Hi havia uns turistes allí mirant-me i quan vaig arribar a la seva alçada em van dir... ja pots parar de córrer, que ja les has esquivat... i uffff.... aleshores ja vaig respirar... però per uns instants em vaig veure tota plena de picades, perquè sincerament... no era un eixam petit, era tota una cortina d'abelles... i jo els hi tinc pànic!

...

Una ruta con grandes paisages y una gran herencia cultural milenaria que no me dejó indistinta.

A las 2 del medio día salía de San Miguel de Tucumán, disfrutando de un paisaje muy verde y frondoso, pero de repente y sin previo aviso, el clima cambia, se vuelve más seco y el paisaje también... las montañas se quedan desnudas, sin ninguna clase de vegetación hasta llegar a Quilmes donde después de una curva, aparecen cactus por todos los lados! parecía algo imposible! Y mientras estaba haciendo fotos a los cactus, oigo un zumbido detrás de mi... me giro, y veo un enjambre de abejas desplazándose hacia mi... diós ayudadme... me puse a correr en perpendicular a ellas sin mirar atrás hasta dejar de oir su zumbido. Habia unos turistas ahí mirándome y cuando llegué a su altura me dijeron... ya puedes parar de correr, que ya las has esquivado... y ufff... entonces sí que respiré... pero por unos instantes me vi toda llena de picaduras, porque sinceramente... no era un enjambre pequeño, era toda una cortina de abejas... y yo les teno pánico!