Passar la frontera va ser tot un percal! diumenge, amb tota la trupe vam creuar la frontera per fer-nos la foto i fer compres a Villazón, el primer poble bolivià. De retorn a La Quiaca (Argentina), la policia boliviana no em volia segellar el passaport, deien que en menys de 24h no podia entrar i sortir del país. Mentida! Inclús gent d'allí es van posar a favor meu i van protestar a la policia boliviana, però pel que sigui no els hi vaig caure bé i tot i la meva insistència no hi va haver manera de què em posessin el segell, així que sense fer gaire soroll i sense segell, vaig retornar a terres argentines. I l'endemà, com que ja tenia el segell d'entrada a Bolívia, sense passar per les cabines de control, vaig tornar a creuar la frontera!
I a la nit, agafo el bus direcció Potosí. Són 12 hores de bus, on la companyia ven més bitllets del compte fent viatjar a una dotzena de persones de peu, sense seient... amb un conductor que anava una mica begut i que cada vegada que ens trobàvem un control policial apagava els llums del bus perquè no el multéssin per portar més gent del compte! Cada 3 hores feiem una parada perquè la gent pogués anar al lavabo o menjar alguna cosa... l'educació brillava per la seva absència... sincerament, he trobat un gran contrast amb la gent d'argentina amb la de bolívia en quan a l'educació, el tracte amb el turista i entre ells mateixos. Aquí són més eixuts, poc servicials i bastant mal educats... si més no, fins ara!
...
Pasar la frontera fue toda una odisea! domingo, con toda la cuadrilla cruzamos la frontera para hacernos la foto y comprar en Villazón, el primer pueblo boliviano. De regreso a La Quiaca (Argentina), la policia boliviana no quería sellarme el pasaporte, decían que en menos de 24h no podía entrar y salir del país. Mentira! Incluso gente de allí se puso a mi favor y protestaron a la policia boliviana, pero por el motivo que sea no fui de su agrado y aún que insistí, finalment no me pusieron el sello, así que sin hacer mucho ruido y sin permiso, regresé a tierras argentinas. Y el día siguiente, como ya tenía el sello de entrada a Bolivia, sin pasar por las cabinas de control volví a cruzar la frontera!
Y por la noche, cogí el bus dirección Potosí. Son 12 horas de bus, donde la compañía vendió más billetes de la cuenta teniendo que viajar una docena de personas de pie, sin asiento... con un conductor que iba un poco bebido y que cada vez que encontraba un control policial cerraba las luces del bus para que no le multaran por llevar más pasajeros de los permitidos! Cada 3 horas parábamos para que la gente pudiera ir al baño o comer alguna cosa... la educación brillaba por su ausencia... sinceramente, he percibido un gran contraste con la gente de argentina con la de bolivia en la educación, el trato hacia el turista y con ellos mismos. Aquí son más secos, poco serviciales y bastante mal educados... si más no, hasta ahora!
2 comentaris:
Compte amb les autoritats locals, estan al seu país i fan el que els hi sembla!!!!. Salutacions des de les muntanyes.
En soc conscient... ells manen...:o) pero tenen un morro impressionant!!! un petonet
Publica un comentari a l'entrada