
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Tancant un capítol

dilluns, 4 d’octubre del 2010
Coming back...

dimarts, 28 de setembre del 2010
Últim dia per les Galàpagos
Avui és el meu últim dia per les Illes Galàpagos i pel continent americà. Ha estat un dia tranquil, relaxant... he aprofitat per passejar per les llargues platges de sorra blanca, contemplar el vol dels seus ocells i el caminar lent de les seves tortugues. Aquest vespre m'espera la motxilla i demà l'avió per creuar novament l'oceà. Aquesta vegada el vol serà cap a casa, cap a terres catalanes deixant endarrera un continent, 4 paísos, una terra, una gent... Han estat 210 dies, 24 setmanes, 6 mesos... per alguns pot semblar molt, per a altres molt poc... jo només ser que al llarg d'aquest viatge he tingut l'oportunitat no només d'enriquir-me com a persona i ampliar els meus coneixements en quan a història, geografia, política, religió, art, arquitectura, gastronomia, ciències socials, botànica, idiomes... sinó que m'he cultivat com a persona i lo més important, m'he humanitzat un xic més. Aquí deixo bons amics, grans aventures i molts moments... grans records que m'emportaré demà amb la motxilla posant punt i final a aquest primer capítol per terres americanes. Però la història CONTINUARÀ...
Hoy és mi último día por las Islas Galápagos y por el continente americano. Ha sido un día tranquilo, relajante... he aprovechado para pasear por sus largas playas de arena blanca, contemplar el vuelo de sus aves y el andar lento de sus tortugas. Esta noche me espera la mochila y mañana el avión para cruzar nuevamente el océano. Esta vez el vuelo será hacia mi hogar, hacia tierras catalanas dejando atrás un continente, 4 países, una tierra, una gente... Han sido 210 días, 24 semanas, 6 meses... para algunos puede parecer mucho, para otros muy poco... yo sólo sé que a lo largo de este viaje he tenido la oportunidad no solamente de enriquecerme como persona y amplicar mis conocimientos en cuanto a historia, geografía, política, religión, arte, arquitectura, gastronomía, ciencias sociales, botánica, idiomas... sino que me he cultivado como persona y lo más importante, me he humanizado un poquito más. Aquí dejo buenos amigos, grandes aventuras y muchos momentos... grandes recuerdos que me llevaré mañana con la mochila poniendo punto y final a este primer episodio por tierras americanas. Pero la historia CONTINUARÁ...dilluns, 27 de setembre del 2010
Nedant entre taurons
...
dissabte, 25 de setembre del 2010
Descobrint l'Oceà Pacífic
...
A lo largo de este viaje, son varias las veces que me he sumergido en las aguas del Océano Pacífico, pero esta es la primera vez que
dijous, 23 de setembre del 2010
De creuer per l'Arxipèlag Colon
...
Fuí a las Galápagos o arxipélago Colon, con la intención de no realizar ningún crucero. Quería visitar las islas por mí misma, sin formar parte de ningún grupo numeroso de “gringos”, pero justo aterrar en el aeropuerto de Baltra, Freddy (el representante de una agencia de viajes), me comentó que le habían fallado dos pasajeros de un pequeño velero y si quería, podía embarcar en ese mismo instante. Lo acribillé a pregunta: ruta, itinerario, material, comidas, características del velero, tripulación, número de pasajeros, procedencia… y el precio, muy importante! Me ofreció 4 días de crucero y 5 en la isla de Santa Cruz con 6 immersiones y dos rutas por la isla, con alojamiento, transporte y comidas incluidas. Todo por 1.000 dólares. Hice mis cálculos y consideré que la oferta era buena, así que sin mirar nada más ni comparar precios, acepté y cerré el trato con él. Y en unos minutos me encontraba ya instalada en la habitación número 7 del Angelique, un pequeño velero que nos llevó hasta Genoveva, pasando por la Isla de Bartolomé y Santiago antes de retonrnar a Santa Cruz. Fueron 4 días muy intensos. Cada mañana nos levantábamos temprano para desembarcar en una isla y recorrer sus senderos, contemplando su gran biodiversidad de aves y especies animales para posteriormente hacer snorkel y contemplar el fondo marino. Este fue el ritual de cada mañana y de cada tarde. Un ritual que cada día me regalaba nuevas imágenes, nuevas especies, nuevos lugares, nuevos paisajes… un mundo totalmente nuevo para mi!
Aterrant a les Galàpagos
Les illes Galàpagos estan situades en mig de l’oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Aquest arxipèlag està compost per 13 illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. El seu origen s’explica per la teoria del “punt calent”, infiltracions de magma cap a la part superior que arriben a trencar la superfície de la placa i surten a l'aigua. Aquestes infiltracions creen els cons volcànics que posteriorment són arrossegats cap a l'est pel moviment de la placa de Nazca. Per aquesta raó les illes situades més a l'est (Santa Fe, Floreana, amb 5 milions d'anys) són més velles que les situades a l'oest (Isabela, 1 milió d'anys). Concretament el punt calent està situat sota les illes Isabela i Fernandina. En relació als corrents marins, les illes es troben just en el punt en què conflueixen el gran corrent fred de Humboldt que prové del sud, i el corrent calent del Niño, que prové del nord. Quan el corrent de Humboldt xoca amb El Niño formen el corrent Sud-equatorial en direcció oest, que provoca que les Galàpagos no tinguin un clima excessivament calorós tot i estar en una zona equatorial. Al llarg dels anys, aquest arxipèlag s'ha fet famós per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi féu Charles Darwin. L’any 1959 les illes Galàpagos foren declarares parc nacional, protegint el 97,5% de la superfície terrestre de l’arxipèlag. Al 1986 la zona marina fou declarada reserva marina i al 1978 la UNESCO va incloure-les en la llista del Patrimoni de la Humanitat Actualment només 5 d'aquestes illes estan ocupades per assentaments humans i jo estic en una d'elles! Las islas Galápagos están situadas en medio del océano Pacífico, a unos 1.000 km de la costa ecuatoriana. Este arxipélago está compuesto por 13 islas de naturaleza volcànica y multitud de pequeños islotes. Su orígen se define con la teoría del “punto caliente”, infiltraciones de magma hacia la parte superior que llegan a romper la superficie de la placa y salen del agua. Estas inflitraciones crean nuevos conos volcánicos que posteriormente son arrastrados hacia el este por el movimiento de la placa de Nazca. Por esta razón las islas situadas más al este (Santa Fe, Floreana, con 5 millones de años) son más viejas que las situadas al oeste (Isabela, 1 millón de años). Concretamente el punto caliente está situado debajo de las islas Isabela y Fernandina. En relación a las corrientes marinas, las islas se encuentran justo en el punto en que confluyen la gran corriente fría de Humboldt, que proviene del sud, y la corriente caliente del Niño, que proviene del norte. Cuando la corriente de Humboldt choca con El Niño forman la corriente Sud-ecuatorial en dirección oeste, que p rovoca que las Galápagos no tengan un clima excesivamente caluroso aunque estén en una zona ecuatorial. Con los años, estas islas se han hecho famosas por su gran riqueza biológica, con un número considerable de especies endémicas, y por la estadía que hizo Charles Darwin. El año 1959 fueron declaradas parque nacional, protegiendo el 97,5% de la superficie terrestre del arixpélago. En el 1986 la zona marina fue declarada reserva marina y en el 1978 la UNESCO incluyó las Galápagos en la lista del Patrimonio de la Humanidad. Actualmente sólo 5 de estas islas están ocupadas con asentamientos humanos y yo estoy en una de ellas!
diumenge, 19 de setembre del 2010
De ruta cap a l'aeroport
dissabte, 18 de setembre del 2010
Caminant per Baños
Baños de Agua Santa Cascadas de Río Chico és el nom d’una ciutat situada als peus del volcà Tungurahua i a llindar de la selva equatoriana. Aquest municipi també és conegut com “La Puerta del Dorado” o “El pedacito de cielo” pel seu privilegiat entorn amb innumerables cascades. Al llarg dels meus dos dies per Baños m’he recorregut gran part dels seus senders i caminets que voregen aquesta ciutat de 15.000 habitants, amb sol pel matí i pluja per la tarda, gaudint d’unes vistes espectaculars! Cal dir però, que no només es poden fer caminadetes per Baños, sinó que també es poden fer excursions a cavall, en bicicleta, ràfting, caiac… en fi, que el ventall d’activitats és molt i molt llarg! Avui, per sopresa meva, hi havia carreres de cotxes pels carrers de la ciutat! Ahir van fer els entrenaments i avui hi hagut la competició, que he pogut seguir en viu i en directe tot conversant amb la gent del poble i un madrileny mig americà! I en relació a la seva economia, el 90% de la població viu del turisme, però també hi ha una part que viu 
de l’agricultura, concretament de la canya de sucre. I és molt curiós veure pels carrers i mercats com treballen aquest producte, n’extreuen el seu suc, en fan dolços i altres queviures....
Baños de Agua Santa Cascadas de Río Chico es el nombre de una ciudad ubicada a los pies del volcán Tungurahua y a tocar de la selva ecuatoriana. Este municipio también es conocido como “La Puerta del Dorado” o “El pedacito de cielo” por su privilegiado entorno con innumerables cascadas. A lo largo de mis dos días por Baños he recorrido gran parte de sus caminos y senderos que rodean esta ciudad de 15.000 habitantes, con sol por la mañana y lluvia por la tarde, disfrutando de unas vistas espectaculares! También hay que decir pero, que en Baños no solamente se puede andar,
también se pueden realizar excursiones en bicicleta o en caballo, hacer ráfting, caiac… en fin, que el abanico de actividades es muy y muy amplio! Hoy, por sorpresa mía, había carreras de coches por las calles de la ciudad! Ayer tuvieron lugar los entrenamientos y hoy la competición, que he podido seguir en vivo y en directo, conversando con la gente local y un madrileño medio americano! Y en relación a su economía, el 90% de la población vive del turismo, pero también hay una parte que vive de la agricultura, concretamente de la caña de azúcar. Y es muy curioso ver en las calles y los mercados como trabajan este producto, sacan su jugo, elaboran dulces y otros alimentos. divendres, 17 de setembre del 2010
Quilota, molt més que un llac
El volcà Quilotoa (3.900 msnm), localitzat a la província de Cotopaxi, Parròquia de Zumbahua, forma part de la Reserva Ecològica Los Iliniza. És el segon volcà més actiu de la cordillera occidental i està constituït per una caldera circular d’uns 3 km de diàmetre que conté un llac d’aigües mineralitzades amb gas carbònic barrejat amb hidrògen sulforós, no apte pel consum humà i que li dóna un color verd blavós o groguenc segons l’època de l’any. La llegenda diu que temps enrera vivía a la superficie del llac un déu molt ferotge i violent anomenat Quilotoa, considerat el rei de tots els volcans, i que en repetides ocasions s’enfrentava a grans i destructives batalles contra el déu que residía sota la superficie del llac, el déu Toachi, el qual odiava al seu enemic perquè podía reflexar el cel en el mirall que formaven les aigües de l’estany. La creència popular va deixar palès en el passat, nombroses batalles de foc entre els dos déus, les quals foren tan explosives que al segle XVIII provocaren destructives erupcions. Tanmateix, els que avui dia hem tingut l’oportunitat de visitar aquest fantàstic llac, podem constatar que el cel segueix reflexant-se dia rera dia en les aigües acumulades dins d’aquest cràter enclavat en la reserva ecològica dels Ilinizas....
El Volcán Quilotoa (3.900 msnm), localizado en la Provincia de Cotopaxi, Parroquia de Zumbahua, forma parte de la Reserva Ecológica Los Iliniza. Es el segundo volcán más activo de la cordillera occidental y está constituido por una caldera circular de unos 3km de diámetro que contiene una laguna de aguas mineralizadas con gas carbónico mezclado con hidrógeno sulfuroso, no apto para el consumo humano y que le dan un color verde azulado o amarillento según la época del año. La leyenda cuenta que hace un tiempo vivía en la superficie de la laguna un dios muy bravo y violento llamado Quilotoa, considerado el rey de todos los volcanes, y que en repetidas ocasiones se enfrentaba en destructivas batallas con el dios que residía bajo la superficie de la laguna, llamado Toachi, quien odiaba a su enemigo porque reflejaba el cielo en el espejo formado por las aguas del estanque. La creencia popular dejó en el pasado las llameantes peleas de fuego entre ambos dioses, que eran tan explosivas que en el siglo XVIII provocaron destructivas erupciones, sin embargo, quienes hoy por hoy hemos tenido la oportunidad de visitar la laguna, podemos constatar el cielo permanece reflejado día tras día en las aguas acumuladas dentro de este cráter enclavado en la reserva ecológica de Los Ilinizas. dijous, 16 de setembre del 2010
Cotopaxi, un volcà que enamora
El Cotopaxi és un volcà d'Equador que amb els seus 5.897 metres és el segon més alt d'aquest país (presidit pel Chimborazo) i un dels més actius del món. Però tot i la seva fúria, és un volcà que enamora. Realment, verue'l adormit, amb la seva magestuositat i forma perfecte rodejat d'una naturalesa salvatge no té preu! Però no em vaig conformar en gaudir-lo a distància, volia tocar-lo, sentir-lo... així que el segon dia d'estar per la reserva natural aclimatada novament a l'alçada, vaig decidir intentar fer el cim! Bé, lo del cim és algo relatiu, ja que no disposava de material tècnic, així que m'havia de conformar en pujar fins al peu del seu glaciar, a 5.200m. I així ho vaig fer, després d'uns 30' de caminar muntanya amunt, amb molt poca visibilitat i un vent de mil dimonis, vaig arribar al refugi del Cotopaxi, a 4.810m. 
Allí vaig carregar piles amb una xocolata ben calentona per després sortir novament a la intempèrie i seguir avançant els 800m que em quedaven però amb 400 de desnivell! 40 minuts més i el somni es va fer realitat. Estava trepitjant el glaciar del Cotopaxi! La visibilitat no era molt bona, però el moment fou genial i l'esforç va merèixer la pena! A la baixada vaig tenir l'oportunitat de llogar una bicicleta per poder retornar a l'hostal i així ho vaig fer... vaig desfer part del camí a peu i la resta, pedalant damunt d'una bici, sentint l'aire fred a la meva cara mentre assaboria els colors i les olors d'aquella naturalesa tan salvatge....
El Cotopaxi es un volcán de Ecuador que con sus 5.897 metros es el segundo más alto de este país (precedido por el Chimborazo) y uno de los más activos del mundo.
Y aunque es un volcán muy furioso, también enamora. Realmente verlo adormilado, con su magestuosidad y forma perfecta rodeado de una naturaleza salvaje no tiene precio! Pero no me conformé con disfrutarlo en la distancia, quería tocarlo, sentirlo... así que el segundo día de estar por la reserva natural aclimatada nuevamente a la altura, decidí intentar subirlo! Bueno, eso de subir a su cima es algo relativo, ya que no disponía de material técnico, así que me tuve que conformar en subir hasta el pie de su glaciar, a 5.200m. I así lo hice, después de unos 30' de andar por su lomo, con muy poca visibilitat y un viento de mil demonios, llegué al refugio del Cotopaxi, a 4.810m. Allí cargué pilas con un xocolate bien calentito para salir nuevamente a la intemperie y seguir avanzando los 800m que me quedaban pero con 400 de desnivel! 
40 minutos más y el sueño se hizo realitad. Estaba pisando el glaciar del Cotopaxi! La visibilitat no era muy buena, pero el momento fue genial y el esfuerzo mereció la pena! En la bajada tuve la oportunidad de alquilar una bicicleta para regresar al hostal y así lo hice... deshaciendo parte del camino andando y el resto, pedaleando encima de una bici, sintiendo el aire frío en mi cara mientras saboreaba los colores y los olores de aquella naturaleza tan salvaje.Secret Garden
Secret Garden és el nom d'un hostal semblant a una casa de pagès amb el seu hortet i animals de granja, situat enmig del tot i del res, enmig de tota una exhuberant natura, amb camps de conreus, animals salvatges, muntanyes, volcans, llacs, cascades... però sense electricitat, sense internet, sense televisió, sense telèfon, sense cases veïnes, sense cotxes ni supermercats... tot un paradís per als nostres sentits però lluny de la societat! La meva habitació era una caseta de fusta amb 4 lliteres, amb una estufa de llenya al mig, unes quantes espelmes i unes grans finestres amb vistes al Cotopaxi, un dels volcans més actius i de forma més perfecte de l'Equador. En aquest jardí secret hi vaig romandre 3 dies, 3 dies de pur contacte amb la natura aïllats de la resta del món...3 dies en què vaig gaudir del tot sense trobar a faltar el res...
Secret Garden es el nombre de un hostal parecido a una masía con su huerto, sus animales de granja, ubicado en medio del todo y de la nada, en medio de toda una exhuberante naturaleza, con campos de conreo, animales salvajes, montañas, volcanes, lagos, cataratas... pero sin electricidad, sin internet, sin televisión, sin teléfon, sin casas vecinas, sin coches ni supermercados... todo un paraiso para nuestros sentidos pero lejos de la sociedad! Mi habitación era una casita de madera con 4 literas, con una estufa de leña al medio, unas cuantas velas y unas grandes ventanas con vistas al Cotopaxi, uno de los volcanes más activos y de forma más perfecta del Ecuador. En este jardín secreto estuve hospedada 3 días, 3 días de puro contacto con la naturaleza, aislados de la resta del mundo... 3 días en que disfruté del todo sin hechar de menos la nada...dissabte, 11 de setembre del 2010
Otávalo, ciutat de colors
Otávalo és coneguda com la capital intercultural de l'Equador. És un poble milenari d'un 90.000 habitants i actualment hi conviuen mestizos, indis Kichwas (otavalos i cayambes) i africans. Tot el poble és un gran mercat, un mercat principalment textil on m'hi vaig comprar una hamaca... :o) Però realment hi trobes de tot: carn, peix, verdures, pa, cereals, llegums... per cert, aquí a la verdura li diuen llegums! Cal anar en compte per evitar confusions! Vaig passar tot el matí passejant pels seus carrers, uns carrers plens de vida i de colors, observant la seva gent, les seves costums, els seus vestits... un poble realment amb molt d'encant! I al migdia ja em vaig retirar. El cel amenaçava pluja i m'esperaven dues hores de bus fins a Quito més 1 hora per creuar la ciutat fins al barri de San Blas que és on estic allotjada. 
I sort de marxar, vaig fer just! Mentre creuava la plaça de San Blas cap a l'hostal ja van començar a caure les primeres gotes del que posteriorment seria una gran tormenta amb llamps, trons i molta aigua! Així que un matí de mercat per Otávalo i una tarda de pluja per Quito!
Pasé toda la mañana paseando por sus calles,unas calles llenas de vida y de colores, observando su gente, sus costumbres, sus vestidos... un pueblo realmente con mucho encanto! Y al medio día me retiré. El cielo amenazaba lluvia y me esperavan dos horas de bus hasta Quito más 1 hora para cruzar la ciudad hasta el barrio de San Blas que es donde estoy hospedada. Y por suerte me fuí, ya que mientras cruzaba la plaza de San Blas hacia el hostal empezaron a caer las primeras gotas de lo que posteriormente fue una gran tormenta con relámpagos, truenos y mucha agua! Así que una mañana de mercado por Otávalo y una tarde de lluvia por Quito!dijous, 9 de setembre del 2010
Quito


 Creia que Quito m'estressaria per ser una gran ciutat, una ciutat de més de 2 milions d'habitants. Però realment no ha estat així, tot el contrari, és una ciutat neta, ordenada, amb moltes zones verdes, un centre històric molt ben cuidat i unes vistes extraordiàries. San Francisco de Quito o simplement Quito, és la capital de la República d'Equador i està ubicada enmig de les dues cordilleres andines, l'oriental i l'occidental, quedant rodejada per extenses muntanyes volcàniques que li donen un aire molt encantador. Al llarg del meu primer dia per Quito amb la Nora, vam recórrer tota la ciutat vella visitant el centre històric més ben preservat de tota Amèrica amb 130 edificis monumentals (amb gran diversitat d'art pictòric i escultòric principalment de caràcter religiós) i més de 5.000 immobles registrats com a béns patrimonials, a més de passejar per la Alameda i altres parcs veient el "panecillo" (és un turonet en forma de pa amb la imatge d'una verge amb ales coneguda com la Madonna Alada). El segon dia vistiràrem la ciutat nova, els barris de Mariscal i Sucre a més de pujar amb el telefèric fins a la Cruz Loma, des d'on es divisen els 352 km2 d'aquesta extensa ciutat, vorejada d'immensos volcans com el Cotopaxi, el Pichincha, l'Antisana, l'Ininiza o el Chimborazo entre altres. Realment una ciutat encantadora amb unes vistes d'ocell espectaculars!
...
Creía que Quito me estresaría por ser una gran ciudad, una ciudad de más de 2 millones de habitantes. 
Pero realmente no ha sido así, al contrario, es una ciudad límpia, ordenada, con muchas zonas verdes, un centro hitórico muy bien cuidado y unas vistas estraordinarias. San Francisco de Quito o simplemente Quito, es la capital de la República de Ecuador i está ubicada en medio de las dos cordilleras andinas, la oriental y la ocidental, quedando rodeada por extensas montañas volcánicas que le dan un aire muy encantador. A lo largo de mi primer día por Quito con Nora, recorrimos toda la ciudad vieja visitando el centre histórico más bien preservado de toda América con 130 edificios monumentales (con gran diversidad de arte pictórico y escultórico principalmente de carácter religioso) y más de 5.000 inmuebles registrados como bienes patrimoniales, además de pasear por la Alameda y otros parques divisando el "panecillo" (en una pequeña colina en forma de pan con la imagen de una virgen con alas conocida como la Madonna Alada). El segundo día visitamos la ciudad nueva, los barrios de Mariscal y Sucre a demás de subir con el teleférico hasta Cruz Loma, donde se pueden contemplar los 352 km2 de esta extensa ciudad, rodeada de inmesos volcanes como el Cotopaxi, el Pichincha, el Antisana, el Ininiza o el Chimborazo entre otros. Realment una ciudad encantadora con unas vistas de pájaro espectaculares!
dimecres, 8 de setembre del 2010
Dient adéu a la costa equatoriana
...
Después de 4 días por la reserva Natural de Machalilla, viendo ballenas, visitando la Isla de la Plata, la playa de los Frailes y la comunidad de Agua Blanca, esta noche me esperan 8 horas de bus hacia Quito, dejando el litoral ecuatoriano y entrando nuevamente en una gran urbe... ufff... ya me estreso sólo en pensar en ello!!! Sinembargo, a Quito espero poder solucionar los problemas con mi cámara de fotos, la cual no sé porqué no me deja descargar las imágenes fotografiadas y sinceramente, me da mucha rabia!!!
dimarts, 7 de setembre del 2010
Agua Blanca
Agua Blanca és l'agrupació urbana prehistòrica més antiga i millor conservada de l'Equador. Fou a mitjans de la dècada dels anys 80, quan un arqueòleg irlandès i uns pobladors de la zona van començar a buscar sota la terra. Amb molt de compte i grans dosis de paciència van recontruïr peces, desenterrat joies i tombes… descobrint el seu passat, la seva història. Actualment se sap que Agua Blanca fou el centre administratiu i cerimonial dels mantenys, poble de navegants que comercialitzaven tèxtils, metalls i conxes marines amb altres cultures i poblats situats a les costes del Pacífic, entre els territoris de Mèxic i Xile. La Conxa Spondylus (que treien del fons del mar) fou la seva primera moneda i tot i que aquest poble mai fou dominat pels inques sí ho fou pels espanyols, els quals trencaren la seva armonia portant malalties i treballs forçats. Actualment en aquest poblat hi resideixen unes 80 famílies (300 persones) i tot i que han perdut la llengua dels seus antepassat, saben que en el curs de la història foren un poble important i ara, amb els nous descobriments, el petit museu que han creat i el llac natural 
d’aigua sulforosa on hom s’hi pot banyar i fer-se una neteja de cutis amb el fang, volen potenciar novament la zona i donar-li l’egemonia i l’esplendor del seu passat. A Agua Blanca també vaig anar-hi en bici, amb la Maria i la Nora. 10km pedalant per després visitar el museu, recórrer el poble i banyar-nos en les aigües sulforoses de la llacuna i fer-nes un piling corporal amb fang natural. Tot per 5$! I com que ja he solventat els problemes amb la càmara, ara ja puc penjar fotos en aquest post, OLÉ!!!...
Agua Blanca es la agrupación urbana prehistórica más antigua y mejor conservada de Ecuador. Fue a mediados de la década de los años 80, cuando un arqueólogo irlandés y unos pobladores de la zona empezaron a buscar debajo de la tierra. Con mucho cuidado y grandes dosis de paciencia reconstruyeron piezas, desenterraron joyas y tumbas… descubriendo su pasado, su historia. Actualmente se sabe que Agua Blanca fue el centro administrativo y ceremonial de los manteños, pueblo de navegantes que comercializaban textiles, metales y conchas marinas con otras culturas y poblados situados a la costa del Pacífico, entre los territorios de México y Chile.
 La Concha Spondylus (que sacaban del fondo del mar) fue su primera moneda y aunque este poblado nunca fue dominado por los Incas sí lo fue por los españoles, los cuales rompieron su armonía tranyendo enfermedades y trabajos forzados. Actualmente en este poblado residen unas 80 famílias (300 personas) y aunque han perdido la lengua de sus antepasados, saben que en el curso de la historia fueron un gran poblado y ahora con los nuevos descubrimientos, el pequeño museo que han creado y el lago natural de agua de azufre donde todo el mundo puede bañarse y hacerse una limpieza de cutis con su barro, quieren potenciar nuevamente la zona y darle la hegemonía y el resplandor que tuvo en su pasado. A Agua Blanca también fuí en bicicleta, con María y Nora. 10 km pedaleando para luego visitar el museo, recorrer el pueblo y bañarnos en las aguas sulforosas de la laguna y hacernos un piling corporal con barro natural. Todo por 5$! Y como ya he solucionado los problemas de mi cámara, ya puedo subir fotos en este post, OLÉ!!!dilluns, 6 de setembre del 2010
En bici cap a la platja de los frailes
...
diumenge, 5 de setembre del 2010
Illa de la Plata
A les 9h del matí del meu segon dia per Puerto López, després d'un bon esmorzar i un passeig per la platja, vaig pujar a una llanxa per anar mar endins, amb l'objectiu de visitar la Isla de la Plata! Una Illa que forma part de la reserva natural de Machalilla i que sincerament, em venia molt de gust conèixer per la seva biodiversitat! De camí cap a la illa, vaig poder divisar novament "ballenes jorobadas" i com que el dia anterior ja havia fet algunes fotos, em vaig dedicar simplement a contemplar-les.... I després de dues horetes navegant per l'Oceà Pacífic amb espectacle de salts de ballenes inclòs, vam desembarcar a l'Illa de la Plata per recórrer un senderó de 2 km i observar diferents espècies d'aus en el seu hàbitat natural. Durant els darrers anys, els treballadors de la reserva natural han fet un control molt exhaustiu dels turistes, no deixant-los entrar per lliure i evitant així que la gent molesti a les aus. D'aquesta manera han aconseguit que les aus no es vegin amenaçades per l'home i sincerament, no es mostren gens esquerpes davant la presència humana, tot el contrari, tu pots caminar arran d'elles que no s'immuten, 
ja que no se senten amenaçades i per tant segueixen fent la seva rutina diària i tu pots caminar a mig metre d'elles, fer-los fotos (això sí, sense flash) contemplar els seus rituals, etc... i en el meu passeig per aquesta illa vaig tenir la sort de veure "Piqueros de patas azules" i els "Piqueros de Nazca o Enmascarados". I per la tarda, després d'un dinar a bord de l'Amazing I, snorkel, més ben dit, simulacre de snorkel, ja que es van descuidar els tubs i les aletes, així que fou un banyet amb ulleres! I en relació a la Illa de la Plata, els habitants de la illa diuen que aquest nom es degut a què al segle XIV el pirata Francis Drake, amagava aquí els tresors que robava de les embarcacions espanyoles i segons les llegendes populars, aquest tresor mai fou recuperat en la seva totalitat i una part encara segueix amagat aquí, a la illa. Tanmateix, hi ha una segona teoria que deriva dels excrements de les aus, que són de color blanc i amb la intensa llum del sol donen la impressió de què les roques realment són de plata i per això rep aquest nom, l'Illa de la Plata. A partir d'aquí, cadascú que esculli la història que més li agradi! Jo em quedo amb les aus i l'snorkel! divendres, 3 de setembre del 2010
Reserva Natural Machalilla
Avui ha estat el meu primer dia per la reserva natural de Machalilla i just arribar-hi sortia un vaixell per fer avistament de ballenes i snorkel mar endins... tot per 15 dòlars!!! sóc persona fàcil de convèncer, així que he deixat la motxilla, posat el bikini i apalis, a navegar mar endins... ha estat tot un espectacle digne d'admirar! Primer he vist una ballena nedant en solitari... de cop i volta s'enfonsa, salta... i ufff... veure tot el cos d'un animal tan i tan gran fora de l'aigua és realment molt impressionant!!! Després ha desaparegut i al cap d'uns instants apareix una mare amb una cria passejant tranquil·lament pel costat del nostre vaixell, les quals ens han regalat un parell de salts simultanis! I de postres, tres ballenes que viatjaven juntes... Després d'una horeta de deleitar-nos contemplant les ballenes hem ...
Hoy ha sido mi primer día en la reserva natural de Machalilla y justo llegar partía un barco para hacer avistamiento de ballenas y snorkel mar adentro...
dijous, 2 de setembre del 2010
Caminant descalça per la platja
...
dimecres, 1 de setembre del 2010
Reflexió política...
Estressada per Guayaquil
...
dimarts, 31 d’agost del 2010
Canvi de rumb...
diumenge, 29 d’agost del 2010
Arreveure Perú...
---
Iquitos
---