diumenge, 25 de juliol del 2010

Trepitjant el Machu Picchu

Després de parlar tantes i tantes vegades del Machu Picchu, per fi arribava el gran dia! Molta il·lusió i moltes expectatives posades en vers aquesta ciudadela inka... potser masses... el cert és que la meva entrada al Machu Picchu fou un xic extranya i decepcionant a la vegada. Vam matinar, caminar, fer cua... el guia que no arribava, la gent que anava entrant i naltros a fora esperant... em començava a invair la sensació de pèrdua de temps... jo volia entrar, però no em deixaven... ufff... era com tenir un caramel al davant i no poder-lo assaborir! Finalment entrem, comença la ruta guiada... però no ho estic disfrutant... no sé perquè, però hi ha alguna cosa que no m'agrada, no estic fent el que realment em ve de gust... així que deixo el grup, paso del guia i juntament amb la Marta, anem a gaudir del Machu Picchu per lliure! Fou la millor decisió! I és ara quan sento que realment estic al Machu Picchu, contemplant la seva bellesa i gran magnitud i sóc conscient del moment, el meu moment! A partir d'aquí, la resta del dia fou genial, contemplant el Machu Picchu des de tots els seus angles i vessants. Pujant al Waina Picchu, veient la sortida i la posta del sol, dinant en una de les seves terrasses, jugant amb les llames... simplement assaborint el moment amb grata companyia fins les 17h, hora en què tanquen el xiringuito i amb un xiulet ens van fer fora a tots!
...
Después de hablar tantas y tantas veces del Machu Picchu, por fin llegaba el gran día! Mucha ilusión y muchas expectativas puestas en esta ciudadela inka... quizás demasiadas... lo cierto es que mi llegada al Machu Picchu fué un poco extraña y decepcionante a la vez. Madrugamos, andamos, hicimos cola... el guía que no llegaba, la gente que iba entrando y nosotros fuera esperando... empezaba a tener la sensación de pérdida de tiempo... yo quería entrar, pero no me dejaban... ufff... era como tener un caramelo delante y no poderlo saborear! Finalmente entramos, empieza la ruta guiada... pero no lo estoy disfrutando... no sé porqué, pero hay algo que no me gusta, no estoy haciendo lo que realmente me apetece... así que dejo el grupo, paso del guía y junto con Marta, decidimos disfrutar del Machu Picchu por libre! Fué la mejor decisión! Y es en este momento cuando realmente siento que estoy al Machu Picchu, contemplando su belleza y gran magnitud y soy consciente del momento, mi momento! A partir de ahí, el resto del día fué genial, contemplando el Machu Picchu desde todos sus ángulos y vertientes. Subiendo al Waina Picchu, contemplando la salida y la puesta del sol, comiendo en una de sus terrazas, jugando con las llamas... simplemente saboreando el momento con grata compañía hasta las 17h, hora en que cierran el xiringuito y con un toque de silbato nos echaron a todos!

3 comentaris:

Marta ha dit...

Fou la millor decisió!
;)

Mireia ha dit...

Xiqueta,
estàs com una cabra! Ni en fotos em puc mirar aquestes fotos dels equilibris sense que em facis patir!!
Coi de saltimbanqui!
m:)

Cristina Borràs ha dit...

Caminant per lima he descobert que segons el calendari xinès, el meu signe és Cavall. I entre cavall i capricorn, la cabra tira pa el monte... així que seguiré fent equilibris... jejeje i sí marta, fou la millor decisió!!!