Puno i les seves illes

La meva arribada a Puno fou un xic extranya, ja que no tenia diners i la targeta no em funcionava... però sincerament tan la gent del hostel com la del carrer es van portar amb mi de maravella, fiant-me l'entrada a la Isla de los Uros i la Isla de Taquile! Així que sense diners però amb l'entrada a la mà, vaig embarcar i fer ruta per aquestes dues illes. La primera, un conjunt d'illes flotants on em vaig sentir molt turista, ja que realment vaig tenir la sensació de que la gent actuava i feia teatre amb naltros, intentant vendre'ns el producte. Em va agradar veure-les però la sensació fou la de formar part d'una comèdia. Mentre que l'altra illa, la de Taquile, sí que vaig percebre més l'essència i la forma real de viure i de treballar de la gent d'allí! Em va cridar molt l'atenció la seva manera de vestir i el seu comportament tímid i vergonyós davant del turista.

...
Mi llegada a Puno fué un poco extraña, ya que no tenía dinero y la targeta no me funcionaba... pero sinceramente tanto la gente del hostel como la de la calle se portaron de maravilla conmigo, fiándome la entrada a la Isla de los Uros y la Isla de Taquile! Así que sin dinero pero con entrada en mano, embarqué e hice ruta por estas dos islas. La primera, un conjunto de islas flotantes donde me sentí muy turista, ya que realmente tuvo la sensación de que la gente actuaba y hacía teatro, intentando vendernos el producto. Me gustó visitarlas pero la sensación fué la de formar parte de una comedia. En relación a la otra isla, la de Taquile, sí que percibí más la esencia del lugar y la forma real de vivir y de trabajar de la gente de allí. Me llamó la atención su manera de vestir y su tímido y vergonzoso comportamiento frente al turista.