De ruta cap a l'aeroport

Avui deixo la ciutat de Baños per anar novament a Quito, concretament a l'aeroport Mariscal Sucre, on demà al matí m'espera un vol direcció a les illes GALÀPAGOS!!! Avui serà dia de busos. 4 horetes fins a la capital equatoriana i una altra fins l'aeroport, on avui hi faré nit per demà volar cap a la terra de DARWIN!!!

...

Hoy dejo la ciudad de Baños para ir nuevamente a Quito, concretamente al aeropuerto Mariscal Sucre, donde mañana por la mañana teno un vuelo con dirección a las islas GALÁPAGOS!!! Hoy será un día de buses. 4 horitas hasta la capital ecuatoriana y otra más hasta el aeropuerto, donde pasaré la noche para mañana volar hacia la tierra de DARWIN!!!

Caminant per Baños

Baños de Agua Santa Cascadas de Río Chico és el nom d’una ciutat situada als peus del volcà Tungurahua i a llindar de la selva equatoriana. Aquest municipi també és conegut com “La Puerta del Dorado” o “El pedacito de cielo” pel seu privilegiat entorn amb innumerables cascades. Al llarg dels meus dos dies per Baños m’he recorregut gran part dels seus senders i caminets que voregen aquesta ciutat de 15.000 habitants, amb sol pel matí i pluja per la tarda, gaudint d’unes vistes espectaculars! Cal dir però, que no només es poden fer caminadetes per Baños, sinó que també es poden fer excursions a cavall, en bicicleta, ràfting, caiac… en fi, que el ventall d’activitats és molt i molt llarg! Avui, per sopresa meva, hi havia carreres de cotxes pels carrers de la ciutat! Ahir van fer els entrenaments i avui hi hagut la competició, que he pogut seguir en viu i en directe tot conversant amb la gent del poble i un madrileny mig americà! I en relació a la seva economia, el 90% de la població viu del turisme, però també hi ha una part que viu de l’agricultura, concretament de la canya de sucre. I és molt curiós veure pels carrers i mercats com treballen aquest producte, n’extreuen el seu suc, en fan dolços i altres queviures.
...
Baños de Agua Santa Cascadas de Río Chico es el nombre de una ciudad ubicada a los pies del volcán Tungurahua y a tocar de la selva ecuatoriana. Este municipio también es conocido como “La Puerta del Dorado” o “El pedacito de cielo” por su privilegiado entorno con innumerables cascadas. A lo largo de mis dos días por Baños he recorrido gran parte de sus caminos y senderos que rodean esta ciudad de 15.000 habitantes, con sol por la mañana y lluvia por la tarde, disfrutando de unas vistas espectaculares! También hay que decir pero, que en Baños no solamente se puede andar, también se pueden realizar excursiones en bicicleta o en caballo, hacer ráfting, caiac… en fin, que el abanico de actividades es muy y muy amplio! Hoy, por sorpresa mía, había carreras de coches por las calles de la ciudad! Ayer tuvieron lugar los entrenamientos y hoy la competición, que he podido seguir en vivo y en directo, conversando con la gente local y un madrileño medio americano! Y en relación a su economía, el 90% de la población vive del turismo, pero también hay una parte que vive de la agricultura, concretamente de la caña de azúcar. Y es muy curioso ver en las calles y los mercados como trabajan este producto, sacan su jugo, elaboran dulces y otros alimentos.

Quilota, molt més que un llac

El volcà Quilotoa (3.900 msnm), localitzat a la província de Cotopaxi, Parròquia de Zumbahua, forma part de la Reserva Ecològica Los Iliniza. És el segon volcà més actiu de la cordillera occidental i està constituït per una caldera circular d’uns 3 km de diàmetre que conté un llac d’aigües mineralitzades amb gas carbònic barrejat amb hidrògen sulforós, no apte pel consum humà i que li dóna un color verd blavós o groguenc segons l’època de l’any. La llegenda diu que temps enrera vivía a la superficie del llac un déu molt ferotge i violent anomenat Quilotoa, considerat el rei de tots els volcans, i que en repetides ocasions s’enfrentava a grans i destructives batalles contra el déu que residía sota la superficie del llac, el déu Toachi, el qual odiava al seu enemic perquè podía reflexar el cel en el mirall que formaven les aigües de l’estany. La creència popular va deixar palès en el passat, nombroses batalles de foc entre els dos déus, les quals foren tan explosives que al segle XVIII provocaren destructives erupcions. Tanmateix, els que avui dia hem tingut l’oportunitat de visitar aquest fantàstic llac, podem constatar que el cel segueix reflexant-se dia rera dia en les aigües acumulades dins d’aquest cràter enclavat en la reserva ecològica dels Ilinizas.
...
El Volcán Quilotoa (3.900 msnm), localizado en la Provincia de Cotopaxi, Parroquia de Zumbahua, forma parte de la Reserva Ecológica Los Iliniza. Es el segundo volcán más activo de la cordillera occidental y está constituido por una caldera circular de unos 3km de diámetro que contiene una laguna de aguas mineralizadas con gas carbónico mezclado con hidrógeno sulfuroso, no apto para el consumo humano y que le dan un color verde azulado o amarillento según la época del año. La leyenda cuenta que hace un tiempo vivía en la superficie de la laguna un dios muy bravo y violento llamado Quilotoa, considerado el rey de todos los volcanes, y que en repetidas ocasiones se enfrentaba en destructivas batallas con el dios que residía bajo la superficie de la laguna, llamado Toachi, quien odiaba a su enemigo porque reflejaba el cielo en el espejo formado por las aguas del estanque. La creencia popular dejó en el pasado las llameantes peleas de fuego entre ambos dioses, que eran tan explosivas que en el siglo XVIII provocaron destructivas erupciones, sin embargo, quienes hoy por hoy hemos tenido la oportunidad de visitar la laguna, podemos constatar el cielo permanece reflejado día tras día en las aguas acumuladas dentro de este cráter enclavado en la reserva ecológica de Los Ilinizas.

Cotopaxi, un volcà que enamora

El Cotopaxi és un volcà d'Equador que amb els seus 5.897 metres és el segon més alt d'aquest país (presidit pel Chimborazo) i un dels més actius del món. Però tot i la seva fúria, és un volcà que enamora. Realment, verue'l adormit, amb la seva magestuositat i forma perfecte rodejat d'una naturalesa salvatge no té preu! Però no em vaig conformar en gaudir-lo a distància, volia tocar-lo, sentir-lo... així que el segon dia d'estar per la reserva natural aclimatada novament a l'alçada, vaig decidir intentar fer el cim! Bé, lo del cim és algo relatiu, ja que no disposava de material tècnic, així que m'havia de conformar en pujar fins al peu del seu glaciar, a 5.200m. I així ho vaig fer, després d'uns 30' de caminar muntanya amunt, amb molt poca visibilitat i un vent de mil dimonis, vaig arribar al refugi del Cotopaxi, a 4.810m. Allí vaig carregar piles amb una xocolata ben calentona per després sortir novament a la intempèrie i seguir avançant els 800m que em quedaven però amb 400 de desnivell! 40 minuts més i el somni es va fer realitat. Estava trepitjant el glaciar del Cotopaxi! La visibilitat no era molt bona, però el moment fou genial i l'esforç va merèixer la pena! A la baixada vaig tenir l'oportunitat de llogar una bicicleta per poder retornar a l'hostal i així ho vaig fer... vaig desfer part del camí a peu i la resta, pedalant damunt d'una bici, sentint l'aire fred a la meva cara mentre assaboria els colors i les olors d'aquella naturalesa tan salvatge.
...
El Cotopaxi es un volcán de Ecuador que con sus 5.897 metros es el segundo más alto de este país (precedido por el Chimborazo) y uno de los más activos del mundo. Y aunque es un volcán muy furioso, también enamora. Realmente verlo adormilado, con su magestuosidad y forma perfecta rodeado de una naturaleza salvaje no tiene precio! Pero no me conformé con disfrutarlo en la distancia, quería tocarlo, sentirlo... así que el segundo día de estar por la reserva natural aclimatada nuevamente a la altura, decidí intentar subirlo! Bueno, eso de subir a su cima es algo relativo, ya que no disponía de material técnico, así que me tuve que conformar en subir hasta el pie de su glaciar, a 5.200m. I así lo hice, después de unos 30' de andar por su lomo, con muy poca visibilitat y un viento de mil demonios, llegué al refugio del Cotopaxi, a 4.810m. Allí cargué pilas con un xocolate bien calentito para salir nuevamente a la intemperie y seguir avanzando los 800m que me quedaban pero con 400 de desnivel! 40 minutos más y el sueño se hizo realitad. Estaba pisando el glaciar del Cotopaxi! La visibilitat no era muy buena, pero el momento fue genial y el esfuerzo mereció la pena! En la bajada tuve la oportunidad de alquilar una bicicleta para regresar al hostal y así lo hice... deshaciendo parte del camino andando y el resto, pedaleando encima de una bici, sintiendo el aire frío en mi cara mientras saboreaba los colores y los olores de aquella naturaleza tan salvaje.

Secret Garden

Secret Garden és el nom d'un hostal semblant a una casa de pagès amb el seu hortet i animals de granja, situat enmig del tot i del res, enmig de tota una exhuberant natura, amb camps de conreus, animals salvatges, muntanyes, volcans, llacs, cascades... però sense electricitat, sense internet, sense televisió, sense telèfon, sense cases veïnes, sense cotxes ni supermercats... tot un paradís per als nostres sentits però lluny de la societat! La meva habitació era una caseta de fusta amb 4 lliteres, amb una estufa de llenya al mig, unes quantes espelmes i unes grans finestres amb vistes al Cotopaxi, un dels volcans més actius i de forma més perfecte de l'Equador. En aquest jardí secret hi vaig romandre 3 dies, 3 dies de pur contacte amb la natura aïllats de la resta del món...3 dies en què vaig gaudir del tot sense trobar a faltar el res...

...
Secret Garden es el nombre de un hostal parecido a una masía con su huerto, sus animales de granja, ubicado en medio del todo y de la nada, en medio de toda una exhuberante naturaleza, con campos de conreo, animales salvajes, montañas, volcanes, lagos, cataratas... pero sin electricidad, sin internet, sin televisión, sin teléfon, sin casas vecinas, sin coches ni supermercados... todo un paraiso para nuestros sentidos pero lejos de la sociedad! Mi habitación era una casita de madera con 4 literas, con una estufa de leña al medio, unas cuantas velas y unas grandes ventanas con vistas al Cotopaxi, uno de los volcanes más activos y de forma más perfecta del Ecuador. En este jardín secreto estuve hospedada 3 días, 3 días de puro contacto con la naturaleza, aislados de la resta del mundo... 3 días en que disfruté del todo sin hechar de menos la nada...

Otávalo, ciutat de colors

Otávalo és coneguda com la capital intercultural de l'Equador. És un poble milenari d'un 90.000 habitants i actualment hi conviuen mestizos, indis Kichwas (otavalos i cayambes) i africans. Tot el poble és un gran mercat, un mercat principalment textil on m'hi vaig comprar una hamaca... :o) Però realment hi trobes de tot: carn, peix, verdures, pa, cereals, llegums... per cert, aquí a la verdura li diuen llegums! Cal anar en compte per evitar confusions! Vaig passar tot el matí passejant pels seus carrers, uns carrers plens de vida i de colors, observant la seva gent, les seves costums, els seus vestits... un poble realment amb molt d'encant! I al migdia ja em vaig retirar. El cel amenaçava pluja i m'esperaven dues hores de bus fins a Quito més 1 hora per creuar la ciutat fins al barri de San Blas que és on estic allotjada. I sort de marxar, vaig fer just! Mentre creuava la plaça de San Blas cap a l'hostal ja van començar a caure les primeres gotes del que posteriorment seria una gran tormenta amb llamps, trons i molta aigua! Així que un matí de mercat per Otávalo i una tarda de pluja per Quito!

...

Otávalo es conocida como la capital intercultural de Ecuador. Es un pueblo milenario de unos 90.000 habitantes y actualmente conviven en él mestizos, indios Kichwas (otavalos y cayambes) y africaons. Todo el pueblo es un gran mercado, un mercado principalmente textil donde me compré una hamaca... :o) Pero realmente quí encuenras de todo: carne, pescado, verdures, fruta, cereales, legumbres... por cierto, aquí a las verduras le llaman legumbres! Hay que vigilar para evitar posibles confusiones! Pasé toda la mañana paseando por sus calles,unas calles llenas de vida y de colores, observando su gente, sus costumbres, sus vestidos... un pueblo realmente con mucho encanto! Y al medio día me retiré. El cielo amenazaba lluvia y me esperavan dos horas de bus hasta Quito más 1 hora para cruzar la ciudad hasta el barrio de San Blas que es donde estoy hospedada. Y por suerte me fuí, ya que mientras cruzaba la plaza de San Blas hacia el hostal empezaron a caer las primeras gotas de lo que posteriormente fue una gran tormenta con relámpagos, truenos y mucha agua! Así que una mañana de mercado por Otávalo y una tarde de lluvia por Quito!

Quito

Creia que Quito m'estressaria per ser una gran ciutat, una ciutat de més de 2 milions d'habitants. Però realment no ha estat així, tot el contrari, és una ciutat neta, ordenada, amb moltes zones verdes, un centre històric molt ben cuidat i unes vistes extraordiàries. San Francisco de Quito o simplement Quito, és la capital de la República d'Equador i està ubicada enmig de les dues cordilleres andines, l'oriental i l'occidental, quedant rodejada per extenses muntanyes volcàniques que li donen un aire molt encantador. Al llarg del meu primer dia per Quito amb la Nora, vam recórrer tota la ciutat vella visitant el centre històric més ben preservat de tota Amèrica amb 130 edificis monumentals (amb gran diversitat d'art pictòric i escultòric principalment de caràcter religiós) i més de 5.000 immobles registrats com a béns patrimonials, a més de passejar per la Alameda i altres parcs veient el "panecillo" (és un turonet en forma de pa amb la imatge d'una verge amb ales coneguda com la Madonna Alada). El segon dia vistiràrem la ciutat nova, els barris de Mariscal i Sucre a més de pujar amb el telefèric fins a la Cruz Loma, des d'on es divisen els 352 km2 d'aquesta extensa ciutat, vorejada d'immensos volcans com el Cotopaxi, el Pichincha, l'Antisana, l'Ininiza o el Chimborazo entre altres. Realment una ciutat encantadora amb unes vistes d'ocell espectaculars!

...
Creía que Quito me estresaría por ser una gran ciudad, una ciudad de más de 2 millones de habitantes. Pero realmente no ha sido así, al contrario, es una ciudad límpia, ordenada, con muchas zonas verdes, un centro hitórico muy bien cuidado y unas vistas estraordinarias. San Francisco de Quito o simplemente Quito, es la capital de la República de Ecuador i está ubicada en medio de las dos cordilleras andinas, la oriental y la ocidental, quedando rodeada por extensas montañas volcánicas que le dan un aire muy encantador. A lo largo de mi primer día por Quito con Nora, recorrimos toda la ciudad vieja visitando el centre histórico más bien preservado de toda América con 130 edificios monumentales (con gran diversidad de arte pictórico y escultórico principalmente de carácter religioso) y más de 5.000 inmuebles registrados como bienes patrimoniales, además de pasear por la Alameda y otros parques divisando el "panecillo" (en una pequeña colina en forma de pan con la imagen de una virgen con alas conocida como la Madonna Alada). El segundo día visitamos la ciudad nueva, los barrios de Mariscal y Sucre a demás de subir con el teleférico hasta Cruz Loma, donde se pueden contemplar los 352 km2 de esta extensa ciudad, rodeada de inmesos volcanes como el Cotopaxi, el Pichincha, el Antisana, el Ininiza o el Chimborazo entre otros. Realment una ciudad encantadora con unas vistas de pájaro espectaculares!