Trepitjant el glaciar Pastoruri

Tercer dia per Huaráz i últim de ruta per aclimatar-me novament a l'alçada. Avui el tour ha estat de ciències naturals, res de museus, restes arqueològiques ni cultures pre-inques... simplement gaudir de la natura en el seu estat més pur! El nostre objectiu, arribar al peu del Pastoruri, un cim de 5.500m i poder trepitjar un dels seus glaciars. El dia ha estat tranquil, fent gran part del recorregut en bus, contemplant les cordilleres a banda i banda, veient pintures rupestres, tastant l'aigua amb gas que sortia d'un rierol del llac Potococha i contemplant un bosc de Puya Raimondi, una planta que néix, creix i ella mateixa es crema i desintegra. Tota una aventura amb final feliç, on després de caminar durant una horeta a 5.000m he pogut trepitjar el glaciar Pastoruri, un glaciar que 10 anys enrera tenia una extensió molt més gran, però que a causa del canvi climàtic ha minvat força. Només cal dir, que anys enrera, aquest glaciar era un lloc d'esbarjo d'algunes famílies que hi portaven als seus fills per jugar amb la neu i fer-hi ninots i ara hi ha un vigilant amb un xiulet que prohibeix a la gent pujar-hi. Només et deixen fer la foto i fora!

...

Tercer día por Huaráz y último de ruta para aclimatarme nuévamente a la altura. Hoy el tour ha sido de ciencias naturales, nada de museos, restos arqueológicos ni culturas pre-incas... simplemente disfrutar de la naturaleza en su estado más puro! Nuestro objetivo, llegar al pie del Pastoruri, un nevado de 5.500m y poder pisar uno de sus glaciares. El día ha sido tranquilo, haciendo gran parte del recorrido en bus, contemplando las cordilleras a banda y banda, divisando pinturas rupestres, saboreando el agua con gas que salía de un riachuelo de la laguna Potochocha y contemplar un bosque de Puya Raymondi, una planta que nace, crece y ella misma se quema y desintegra. Toda una aventura con final feliz, donde después de andar durante una hora a 5.000m he podido pisar el glaciar Pastoruri, un glaciar que 10 años atrás tenía una extensión mucho más grande, pero que a causa del cambio climático ha disminuido considerablemente. Sólo decir, que años atrás, este glaciar era un lugar de juego de algunas familias donde llevában a sus hijos a jugar con la nieve y hacer muñecos con ella y ahora, hay un vigilante con un silbato que prohibe a la gente subir en él. Sólo te dejan hacer la foto y pa fuera!